Una remullada amb gust de glòria

Ja ho diu la frase feta que per lluir s’ha de patir. I també es podria dir que per veure bé el Tour, també toca fer-ho, i més si el temps regala un dia amb un sol i una calor intensa, i no fa la guitza amb les habituals tempestes estiuenques com va passar l’últim cop que la ronda gal·la va visitar el país el 2016, amb aquella forta pluja i pedregada que va donar un caire encara més heroic al triomf del neerlandès Tom Dumoulin a Arcalís.

Ahir, però, la situació era totalment diferent, i l’acció més repetida a la línia d’arribada era veure gent moure les mans com si d’un ventall es tractés per intentar refrescar-se, sense gaire èxit, per ser sincers. Això era qui esperava l’arribada a l’avinguda Tarragona. Els que estaven a Prat de la Creu van tenir un puntet més de sort -sense exagerar gaire, tampoc- perquè l’ombra, al menys, tapava l’intens sol que sufocava la cara i l’esquena dels aficionats i curiosos que volien veure de prop la cursa.

Però de sobte, com si de Déu es tractés, apareix un camió vermell d’una de les marques patrocinadores del Tour, i tot canvia. Perquè aquesta marca no és ni més ni menys que l’empresa de l’aigua oficial del Tour de França, que remulla tots els aficionats que ho desitgin amb una mànega que els transporta a la glòria, encara que sigui de manera temporal, mentre l’aigua els cau a sobre.

Però més enllà del temps, si un vol veure el que passa a l’arribada amb pèls i senyals, només té una opció: afanyar-se per arribar el primer. L’espera, en aquest cas, pot ser força llarga, però al voltant del migdia ja arribaven els primers aficionats a l’avinguda Tarragona per agafar els millors llocs, en una jornada que anava passant a poc a poc però que s’animava, primer, amb la música que sonava i, posteriorment, amb l’arribada de la caravana publicitària, que posava el toc de color fins a l’arribada dels corredors.

L’arribada, més enllà d’esperar els ciclistes, es convertia de sobte en una espècie de seu de l’ONU, amb banderes de gairebé mig món i aficionats vinguts de diferents països. Un d’ells era el Juan, colombià que venia a donar suport a Nairo Quintana, i que explicava que “vam arribar dissabte, i ara volem seguir cap a França per animar Quintana i la resta de compatriotes”. També des de Sud-amèrica, en aquest cas des de l’Argentina, el Martín confessava que “és molt divertit, estem gaudint de la gent i de l’ambient, i ho passem molt bé. No soc superfan, però m’encanta tot el que ho envolta i s’ha d’estar aquí”. Tampoc va faltar, naturalment, l’afició del país, com la Laura, ciclista i parella d’un dels professionals que resideix al país, que reconeixia que “és molt especial i és un ambient molt maco”.