Els grups de la majoria aposten per recuperar la figura del sometent

Els grups parlamentaris que donen suport a la coalició del Govern han entrat a tràmit la proposició de llei de protecció civil, la qual implicarà la recuperació de la figura històrica dels sometents al país i instaurarà una política pública de seguretat, protecció a les persones, béns i medi ambient. Ho van indicar ahir en roda de premsa els consellers generals de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, Ester Molné, Eva López i Raul Ferré, respectivament, els quals van exposar que es tracta d’un text molt tècnic i complex que requerirà un treball ingent en comissió i, sobretot, durant el període d’esmenes i que preveuen que no es pugui aprovar fins al primer període de sessions al Consell del 2022.

El text planteja la reactivació de la funció del sometent perquè tingui un pes específic quan els cossos de seguretat necessitin la seva ajuda, tot i que amb algunes variacions del que era tradicionalment aquesta figura. “En lloc de recaure sobre el cap de casa, qui vulgui ser-ho es presentarà de manera voluntària, sigui home o dona, i haurà de complir una sèrie de requisits, com tenir entre 25 i 65 anys”, va especificar Ferré. Els membres del tradicional cos seran escollits per sorteig, i hauran de rebre una formació per part dels comuns, els quals tindran un període de dos anys, a partir de l’entrada en vigor del text, per constituir-ho.

Molné va explicar que la proposició de llei preveu que s’identifiquin i s’ubiquin els emplaçaments de risc al país en un document i es determinin els perímetres d’afectació d’aquests. “Amb aquesta finalitat, la proposició crea diferents plans de protecció civil per poder actuar amb més agilitat i celeritat en cas que hi hagi alguna catàstrofe i donar resposta a les necessitats”, va indicar la consellera general, entre els quals va apuntar els d’afectació nacional, comunal i els especials i, fins i tot els privats. I va recordar que regular i planificar la protecció civil és una recomanació de l’Organització de les Nacions Unides i que un país com “Andorra, que té grans arribades de persones i una economia basada en els visitants, no es pot permetre que passin catàstrofes on morir turistes”.

López va posar en relleu la creació de la figura “del comandament únic, el qual s’activarà en emergències no ordinàries”. Aquest recaurà en el ministre de Justícia i Interior en cas d’emergència d’àmbit nacional, o en el cònsol major si es tracta d’una d’emergència d’àmbit parroquial. López va detallar que el comandament únic dirigirà l’execució del pla de protecció. “El comandament controlarà les mesures en cas d’emergència”, va dir.

CENTRE D’EMERGÈNCIES

El text també planteja la creació d’un centre nacional d’emergències en un termini de tres anys des de l’aprovació d’aquesta, el qual si es compleixen les previsions hauria d’estar enllestit el 2025 i que centralitzarà totes les trucades al número 112. La voluntat és que l’equipament gestioni la coordinació de les persones i entitats públiques i privades que actuïn en les situacions d’emergència i vetllarà per donar una resposta àgil i eficaç a les demandes d’ajut de la ciutadania.

D’altra banda, la proposició també contempla accions per sensibilitzar la població per poder disposar d’un país actiu en polítiques públiques i privades de seguretat.