Reportatge
Sóc un@ noi@ i no em vull operar
Marta. 19 anys. Home. La Marta haurà pogut canviar el seu nom al registre civil, però no el que posa a la casella del seu gènere, si abans no s’ha sotmès a una operació quirúrgica de canvi de sexe efectiu.
Aquesta és una de les grans traves que la llei del Codi de família que està actualment a tràmit parlamentari posarà a les persones que vulguin canviar el seu gènere al passaport sense haver de passar per un quiròfan.
Malgrat que aquesta és la proposta que es tramitarà, part de la societat que viu al Principat no la comparteix al 100%.
La majoria de persones coincideixen que es tracta d’un tema “complicat”. La Mari Àngels (54) opina que “és de la llibertat de cadascú” i que obligar a modificar el cos d’una persona per poder canviar una dada al registre civil és antiquat. “Les coses haurien de començar a canviar, que ja estem al segle XXI” assegura indignada. La Laura (39) i la Rosa (61), totes dues infermeres, opinen que aquí “les lleis estan antiquades” i reividiquen que la societat necessita “menys discriminació”.
Totes aquestes persones creuen que, en cas que una persona transgènere volgués sotmetre’s a un canvi de sexe efectiu, la CASS hauia de fer-se càrrec de l’operació. Aquesta opinió contrasta amb la d’en José (65) i la d’en Phillippe (60), que malgrat donar suport al canvi de gènere al registre sense operació, creuen que el Govern no l’hauria de subvencionar. En José opina que “no es tracta d’una malaltia ni un tema urgent”, mentre que en Phillippe opina que“hi ha problemes més greus, malaltties greus com el càncer, abans que aquest tipus d’operacions”.
Si bé aquesta llei suposarà un pas endavant, tot acabarà quan totes les traves que l’administració i la societat posa al col·lectiu s’acabin.