Les cambreres de pisos dels hotels es queixen de les condicions laborals actuals

Les cambreres de pisos d’hotels -popularment conegudes com les kellys- s’estan reincoporant als seus llocs de treball coincidint amb la temporada d’estiu i ho fan, segons asseguren algunes d’ells que actuen com a portaveus, amb pitjors condicions que abans de la pandèmia.

No es tracta de la precarietat i el salaris baixos que ja denunciaven abans dels ERTO, sinó que ara es queixen que molts establiments que han reobert ho fan amb una pantilla més reduïda i sense intenció de reforçar el personal.

Les kellys se senten maltractades i poc reconegudes, obligades a participar en una marató contrarellotge per deixar les habitacions en condicions en una feina on no existeixen dies festius i el transport públic no els permet desplaçar-se a causa dels horaris poc útils.

Afirmen que en alguns hotels -entre els quals alguns de categoria- una cambrera de pis ha de fer la neteja de sis habitacions cada hora, a més de les zones comunes dels establiments i d’haver de preparar el material de neteja. “Tenim nomes mitja hora per dinar que se’ns descompta o hem d’acabar la jornada més tard”, es lamenten. Les més veteranes recorden que fa 20 anys a banda del sou, l’empresari proporcionava allotjament i la manutenció. Ara tot ha canviat. Les que viuen a Andorra ho tenen complicat per començar a treballar a les set del matí si l’hotel no queda a prop -el primer bus surt a les 6.30 hores del matí-, i el mateix passa a la nit quan s’acaba la jornada a les 22 hores.

“Ara ja no et donen menjar ni dormir”, es lamenten. Cobren el salari mínim, que representa 1.059 euros mensuals nets, i els festius te’ls compensen amb recuperables, però estranyament els remuneren.

Per dinar paguen tres euros “del mateix bufet que s’ofereix als hostes, tenint en compte que sempre sobra menjar”, i els empleats que dormen al mateix hotel ho fan en “grups de quatre o cinc en habitacions sense finestres, al costat de la sala de màquines”, per un cost de 150 euros mensuals que se’ls descompta del salari que, al final, queda reduït a uns 800 euros al mes. Són aquestes condicions les que fan, segons opinen, que als empresaris del sector els hi interessa més un treballador que vingui de fora, “perquè aquest no deixarà el seu lloc de treball i acabarà la temporada, encara que després no repeteixi a Andorra”.

Alguns d’aquest immigrants de temporada treballen a l’estiu a la costa espanyola i a l’hivern ho fan a Andorra. Molts cobren la prestació d’atur espanyola i això els ho permet fer calaix.

Les cambreres de pis del país reclamen millores a les condicions de treball. Recorden que fa dues dècades les habitacions les feien entre dues. En hotels amb més estrelles dues cambreres fan la mateixa habitació perquè aquesta ha de quedar impecable “però al dia acaben sumant 30 cambres més altres zones de l’edifici”. I afageixen que aquelles que poden acaben canviant de sector. “Que els clients et cridin dient-te chica tampoc agrada”, rematen.