Pic de Carroi

Ventura Espot abandona Doppelmayr enutjat per la carta a Marsol

L’empresari, que va dimitir com a president, es desprèn del 65% de les accions de la filial andorrana per la carta “amenaçadora” a Marsol

Ventura Espot abandona Doppelmayr enutjat per la carta a MarsolFernando Galindo

Creat:

Actualitzat:

L’empresari ordinenc Ventura Espot ha decidit desprendre’s del 65% de les accions que li donen la majoria a la filial andorrana de la multinacional austríaca. L’excònsol d’Ordino va matisar que la seva marxa de la societat “fa temps que s’estava coent”, però que la “carta amenaçadora” al comú d’Andorra la Vella per la concessió del telefèric del Carroi ha estat l’argument definitiu que l’ha empès a deixar el fabricant vinculat a la neu al qual estava vinculat des de fa més d’una dècada i que ell va ajudar a introduir al mercat andorrà.

Espot va assegurar que el va “emprenyar” molt la carta en la qual s’amenaçava la corporació d’acudir als tribunals si finalment es donava la construcció i concessió d’un giny a una de les set empreses que havien recollit el plec de bases.

L’empresari es va sentir dolgut perquè, com a president de Doppelmayr Andorra, no va ser informat de la intenció de lliurar la carta a Conxita Marsol, “i encara menys del seu contingut i del to poc apropiat”. Quan va ser informat d’aquesta missiva decidida per la matriu ja va anunciar que dimitia com a president de la filial, però ara fa un pas més i ha demanat que es convoqui al més aviat possible el consell d’administració per desprendre’s de les accions, que el converteixen en accionista majoritari. “Ells estan obligats a comprar-les”, va remarcar Espot, que va recordar que té altres negocis a Andorra i que en cap cas vol tenir males relacions amb les administracions i, concretament, amb els comuns d’Andorra la Vella i de la Mas­sana.

RESERVA NATURAL

Des d’Apapma, una de les veus més contràries al telefèric al pic de Carroi, van manifestar la satisfacció per la paralització del projecte per la manca d’ofertes i van posar en relleu que sol·licitaran al Govern que l’indret es declari reserva natural no edificable, per al qual “ja mai més es podrà dissenyar una infraestructura que pugui danyar el medi ambient a la zona”. Ho va afirmar la presidenta de l’entitat, Patrícia Bragança, qui va assenyalar que el terreny disposa d’una gran riquesa en fauna i flora i “s’ha de preservar en tots els àmbits”. “El canvi climàtic ja està fent malbé i desfent el nostre entorn, ara només faltaria que nosaltres hi participéssim a acabar de destruir-lo. Hem de sumar esforços perquè l’empremta que deixem al nostre entorn tingui la mínima afectació possible”, va asseverar.

Bragança també va exposar que des de la plataforma mediambiental sempre han demanat la creació d’una llei que obligui a realitzar un informe d’impacte mediambiental a totes aquelles obres i construccions que es projectin al medi natural. “Hem de ser molt curosos a l’hora de plantejar noves edificacions que puguin posar en risc l’entorn natural”, motiu pel qual “tornarem a demanar al Govern que impulsi una llei per regular i controlar el dany que es pot causar”, va destacar.

APAPMA DEMANARÀ INFORMACIÓ SOBRE L'IMPACTE MEDIAMBIENTAL DE L'HELIPORT

Bragança va comentar que la plataforma té previst demanar al Govern més informació sobre l’impacte mediambiental del futur heliport nacional a la Caubella. La voluntat d’Apapma és conèixer “a fons i amb precisió” el volum d’impacte a la natura que es preveu amb la nova infraestructura, la qual es planteja començar a construir durant el primer trimestre del 2022. “Volem saber quina és la superfície exacta que l’executiu té previst destinar a l’heliport, així com conèixer si la seva edificació comportarà una desforestació del terreny i, si és el cas, de quina dimensió”, va indicar. La presidenta de l’entitat també va apuntar que és necessari tenir en compte que a la Caubella hi habita una espècie protegida, el gall de bosc, i que la construcció d’una gran infraestructura al terreny “podria suposar la fi d’aquesta coexistència al nostre entorn”. A més, va posar en relleu que la darrera sentència emesa pel Tribunal de Batlles els avala a poder demanar aquesta mena d’informació al Govern.

tracking