Pintors d'arreu

Artistes locals, artistes internacionals, formats acrílics, aqüarel·les, performances... La 7a edició de l’ArtCamp, que va finalitzar aquest dijous, ha estat marcada una vegada més per la multiculturalitat i la unió de propostes i estils ben diversos en un mateix espai: Andorra. “A mi m’agradaria tornar-hi a participar, però ja m’han dit que no”, lamentava Mireia Tarrés, una de les artistes locals d’aquesta edició. “Cada any canvien els artistes”, afegia. La seva aportació ha girat entorn de la seva disciplina habitual, l’aqüarel·la, tot i que per primera vegada ha experimentat amb grans dimensions. “Amb aqüarel·la és difícil fer gran format. És una idea que tenia ganes de dur a terme però encara no m’hi havia atrevit.” Pel que fa a la trobada, Tarrés considera que ha estat una experiència molt enriquidora que li ha permès conèixer gent molt diversa. “Ha vingut gent de països àrabs, Croàcia, Estònia... Veus com treballa cada artista i de cadascun d’ells pots aprendre alguna cosa”, assegurava. Alicia Aluño, artista andorrana que també participava per primera vegada en una experiència d’àmbit internacional, coincidia amb el parer de Tarrés. “Cada persona t’aporta una energia del seu país i un bagatge artístic personal i molt interessant”, explicava l’artista que, en el seu cas, ha dut a terme una proposta abstracta i colorista inspirada en les flors d’Ordino. “El seu significat depèn de la mirada de cada espectador”, detallava Aluño.

I de flors, a rostres humans. Yasemin Ertek, artista turca, explicava la seva obra un dia abans d’agafar l’avió que la duria de nou a la seva terra, Istanbul. “He produït quatre pintures relacionades amb els rostres humans, i dos formaran part del meu projecte itinerant”, exposava Ertek. Comentava que a Istanbul es dedica a l’ensenyament i que té connexió amb diferents galeries d’art. “Intentaré introduir els amics que he fet aquí a Andorra”, proposava l’artista turca també molt satisfeta d’haver format part d’aquesta experiència.

L’aportació més especial de l’edició, potser, va ser la que va dur a terme Franck Hantan, artista de Benín que entre càntics, balls i una vestimenta inspirada en els reis d’aquest estat Africà va dur a terme una performance sobre la dansa de la fertilitat en motiu de l’acte de clausura d’aquesta edició. “Parla del procés de naixement. De tot el món que es crea dins el ventre de la mare”. Un homenatge a la vida per donar per acabada l’edició.