Record d'un pubillatge

La parròquia d’Escaldes-Engordany està de celebració. Dissabte passat es van complir 50 anys del nomenament de la primera pubilla que va tenir la vila escaldenca. Manolita Crespo va ser l’escollida entre vint concursants. “Recordo aquell dia amb molta il·lusió. Jo tenia 15 anys i per a nosaltres va ser tota una novetat que la Unió Pro Turisme organitzés un acte com aquest. I, com que era una activitat que no era habitual, tothom s’hi va bolcar molt”, explicava Crespo. “Vam arribar al ball i hi havia dues noies que s’hi havien apuntat voluntàriament. Llavors, sense pensar-ho gaire, totes les jovenetes que ens trobàvem allà vam decidir apuntar-nos-hi al moment”, detallava, enriolada, fent memòria.

Tal com recullen els textos que transporten al record d’aquell dia, hi havia gran expectació a la Sala de Festes, un ambient d’autèntic certamen i una gran participació de dones esperant ser les escollides per posar-se la cinta tricolor de nomenament d’“autèntica pubilla andorrana”. La disputa per la plaça va durar una estona. “Ens van donar un número a cada una i vam haver de desfilar. Érem 22 candidates. Ens preguntaven també un petit qüestionari i la gent de la sala havia de votar”, rememorava la pubilla honorífica.

Crespo no ho va tenir fàcil davant l’empat de les tres finalistes, però finalment la jove de 15 anys, natural d’Escaldes va ser l’escollida. “Havíem quedat tres empatades. Dues de les quals s’havien apuntat voluntàriament i jo. Llavors una mà innocent va escollir la guanyadora”, explicava Crespo. L’estudiant de batxillerat a l’institut francès i dependenta en una perfumeria va marcar l’inici del que s’acabaria convertint en una tradició anual. De fet, Crespo explica que, com a representant del poble va participar en molts del actes que es van organitzar a la parròquia i al país. “Llavors tothom et coneixia, sorties al Diario de Barcelona, al Correu de Lleida... Recordo que vam assistir a la Volta Ciclista i ens van tractar com a una autoritats més. També ens van convidar al pubillatge de Catalunya... realment vaig conèixer gent molt diferent i va ser tota una experiència”, assegurava Crespo.

Ara, tot i que han passat cinquanta anys, Manolita Crespo explica que no ha deixat d’estar en contacte amb tota la gent que en va formar part, inclosa la Unió Pro Turisme. Membre més d’un llinatge que any rere any continua creixent, Crespo espera que l’activitat es mantingui viva per molts anys més. “El concepte continua sent el mateix però aquest actes abans eren molt importants. Ara són més aviat simbòlics. El jovent d’avui se’n manté bastant al marge”, assegurava. “Tot i això, si algú de la teva família ho ha viscut, ho sents a prop. Penso que aquestes persones son les que poden mantenir viva la tradició”, apuntava.