“La poesia serveix per expressar tot allò que no pot explicar la raó”

Manuel Montobbio era ambaixador d’Andorra quan va succeir el terrible atemptat del 17 d’agost a Barcelona. L’escriptor ha expressat tot el que va sentir a Rambles de la Vida.

Què són les Rambles per a vostè?

D’un costat són un carrer que tots coneixem però alhora per a mi són un símbol de la vida. D’alguna manera ve d’un torrent, i l’aigua és vida. Podem parlar de les Rambles de les flors, dels ocells, de la infantesa, de l’adolescència, nit, absència...

Ha titulat el llibre ‘Rambles de la vida’. Però també parla de les Rambles de la por...

I de les Rambles de l’amor. El títol del llibre està inspirat en les paraules que com a ambaixador d’Andorra vaig pronunciar el 17 d’agost abans del minut del silenci que vam fer davant de l’ambaixada d’Espanya.

Ningú en aquells moments no va saber donar una resposta a través de la raó. Per això escriu aquest llibre?

Efectivament. La poesia serveix per expressar tot allò que no pot explicar la raó. En aquell moment ens vam quedar paralitzats i la meva reacció va ser escriure aquest llibre. Plató deia que la poesia és una manera de cercar l’ànima.

La poesia té aquest objectiu? Anar més enllà?

Jo crec que sí. Però no tan sols la poesia, sinó que també l’art, la música, l’escultura, la pintura... És una manera de reflectir el que ens habita endins. Jo crec que d’alguna manera és com un saurí. Ens ajuda a veure o a expressar el que està ocult.

Com se sent ara? Va tardar molt a tornar a caminar-hi?

Alleujat. De fet, el dia de la presentació del llibre a Barcelona tenia una mica de temps lliure i vaig recórrer les Rambles. Va ser un acte d’esperança. Tothom té la seva visió de les Rambles. La meva és tan sols una gota perduda a la immensitat del mar.

Les Rambles són només dels barcelonins?

No. Són de tots els que vulguin fer-ne les Rambles de la vida. D’alguna manera són universals. També són d’aquells que han vingut en una ocasió i s’han sentit encisats, com García Lorca, que va escriure a les floristes de la Rambla.

És un passeig que representa moltes coses. Creu que es va atacar contra un símbol?

Jo crec que en part sí. Un símbol de convivència, d’experiència compartida i, fins i tot, de celebració de la vida.

Parlem del llibre si li sembla. Es tracta d’un sol poema?

És un únic poema que té un fil argumental, sí. D’alguna manera crec que recupera la tradició homèrica de narrar una història en format poètic. Presenta una sèrie de paraules clau que s’associen amb idees de força. És per llegir-lo tot d’una tirada.

Vostè és escriptor però també diplomàtic. És difícil treballar per a la construcció de la pau?

La pau està sempre en construcció. Crec que la veritable diplomàcia de la pau és la que treballa perquè una situació no evolucioni cap a un conflicte. I aquest llibre també contribueix a la construcció de la pau.