Els partits veuen difícil perseguir la mutilació genital fora del Principat

Els grups parlamentaris amb representació al Consell General veuen difícil que la legislació empari la persecució dels delictes relacionats amb la mutilació genital comesos fora del Principat, com preveu una esmena a la llei d’igualtat presentada pel Partit Socialdemòcrata.

En aquest sentit, el PS planteja que la Llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitat i a la no-discriminació entre dones i homes inclogui una disposició encaminada a elaborar, en els següents 12 mesos a l’entrada en vigor de la llei, un estudi que identifiqui quines reformes legislatives són necessàries per a introduir l’extraterritorialitat d’aquest delicte en la legislació penal andorrana. L’objectiu de l’esmena és estendre la persecució de la mutilació genital femenina al plànol internacional perquè les persones migrants que hagin comès o forçat a cometre sota amenaça dits delictes responguin dels seus actes quan emigrin a d’altres països. En aquest punt, els partits no s’oposen que la legislació andorrana consideri com a delicte aquests fets, però sí que tenen dubtes sobre la viabilitat jurídica de l’extraterritorialitat.

El Codi Penal d’Andorra ja recull a l’article 116 el que considera com “lesions qualificades”, però separa la mateixa comissió del delicte de la incitació o la coacció. Un extrem en el qual el Principat ha estat comminat pel Consell d’Europa a modificar la legislació, en un informe específic publicat el novembre de 2020. En detall, el Grevio, grup d’experts contra la violència contra les dones i la violència domèstica, critica que el Codi Penal andorrà no coincideix en la regulació del delicte amb allò comprès en el Conveni d’Istanbul. Dit conveni unifica com un mateix delicte la comissió del fet, la coerció i la incitació i, per tant, amb una mateixa càrrega penal. Envers això, el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat valora que “una vegada coneguem en profunditat les esmenes les traslladarem al ministeri de l’Interior i al Consell Superior de Justícia per a conèixer el seu parer, però cal estudiar amb deteniment quines implicacions pot tenir l’extraterritorialitat”.

En un sentit similar s’expressa Josep Pintat, president del Grup Parlamentari terceravia, qui es pregunta “com pot Andorra obligar a canviar quelcom en algun lloc?”. Amb la mateixa prudència Ferran Costa, president del Grup Parlamentari Liberal, matisa que “es tracta d’un tema molt tècnic i delicat del qual no podem treure els ets i els uts fins que no el tractem en les comissions”.