Veus contra l'assetjament

Cal perdonar i fer-se amiga d’una compa­nya que et va fer assetjament a l’escola? La relació de les víctimes amb els seus agressors anys després del succés, tot i que aquest es pogués desenvolupar durant molt de temps, és sempre difícil d’atansar i la seva gestió pertoca en gran part a la víctima. La situació l’ha feta pública una noia andorrana, Sylvette Balboa, en un vídeo a TikTok que forma part d’una campanya d’abast ampli i que vol donar visibilitat a la problemàtica de l’assetjament a través del testimoni de diverses víctimes.

Al vídeo, la Sylvette explica el seu cas d’assetjament al Lycéé i obre el debat sobre quina relació futura hi ha d’haver entre víctima i assetjadora. En aquest cas, la persona que l’assetjava va demanar-li perdó i li va dir si podien ser amigues. La resposta va ser que sí, que la perdonava pel que li havia fet a l’escola, però que no podien ser amigues perquè aquells anys d’assetjament encara li fan mal.

La noia relata que no va poder deixar el col·legi fins als 18 anys perquè la mare no la deixava atès que en aquella època no es parlava de l’assetjament. El que més destaca d’aquest testimoni és que la noia que l’assetjava li va dir que ho feia perquè les altres noies no es fiquessin amb ella.

Aquest i d’altres testimonis formen part d’una campanya engegada per l’Associació per la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra per donar visibilitat a situacions com la de Sylvette. “Des de l’associació volíem fer una campanya per donar-li visibilitat a l’assetjament a través de vídeos i fotografies amb textos en què diversos testimonis relaten el seu cas”, indica Sandra Cano, presidenta de l’entitat en defensa dels joves en situació de risc. “Cada setmana o cada tres dies tenim diversos testimonis que relaten el seu cas”, expliquen des de l’associació.

Així mateix, Cano indica que “els nens de diverses famílies que estan sota el paraigua de l’associació han patit assetjament tant dintre com fora de l’escola i donar el testimoni i explicar-ho els serveix com a teràpia”. En aquest sentit, “els pares o els alumnes quan ja són més grans no tenen tanta por a explicar-ho, i per això és important el testimoni de la Sylvette, ja que, de joves, moltes vegades no s’atreveixen o els fa por”, argumenta la presidenta de l’associació. Precisament, per aquest motiu, la campanya de l’entitat pretén a través de testimonis que “s’entengui el mal que es fa quan es mira cap a un altre costat en una situació d’assetjament i hi ha recursos per poder-ho combatre.

Aquests recursos són a l’abast de totes les persones que envolten l’entorn dels menors i adolescents, com ara missatgeria anònima, professorat dels centres o fins i tot els mateixos pares. En cas de sofrir o de ser testimoni d’una situació d’assetjament cal buscar una figura de referència, com les esmentades anteriorment, i explicar què està passant o del que s’ha estat testimoni.

Més enllà, inclús en alguns casos, certes disfuncionalitats de comportament, com ara l’addicció o l’interès sobtat per drogues toves, males notes o canvis de comportamentals poden ser l’esquitx d’un cas d’assetjament, segons relaten des de l’associació.

Segons l’Observatori de la infància, elaborat per Unicef Andorra i el Centre de Recerca Sociològica, fins a 31 menors entre els 11 i els 16 anys havien sofert casos de violència física o psíquica en l’àmbit escolar l’any 2019, tot i que aquestes dades no representen el total de casos perquè només són aquelles que van acabar en denúncia i intervenció de les autoritats policials.