Reportatge
El batec d'un ball
El compositor Toni Gibert va ser l’encarregat d’aportar el punt musical a la inauguració de la mostra de fotografies costumistes de Valentí Claverol.
El ball del contrapàs és sinònim de folklore andorrà. “Hi ha poques tradicions a Andorra i aquesta és una de les que es conserven”, explicava Toni Gibert, autor de la peça musical que va inaugurar ahir la nova exposició Batecs d’un poble. “L’he titulat Souvenir d’un dia de festa a Andorra, em recorda els títols que es posaven en aquella època. Em fa pensar en Granados...”, comentava a tall d’anècdota. Gibert, doncs, autor també d’una de les obres que es van compondre el gener passat per homanetjar Pep Aguareles, va ser l’encarregat d’aportar el punt musical a la mostra de fotografies de Valentí Claverol que, una vegada més, transportaran tot aquell que la visiti a l’Andorra més costumista dels anys 50 i 60. Concretament, a la seva capital, ja que l’exposició se centra aquesta vegada en fotografies d’Andorra la Vella. Per fer-ho, Gibert explicava que ha dut a terme una revisió de la coneguda melodia del ball tradicional, tot i que n’ha conservat l’essència perquè sigui reconeixible per a l’oient. “He agafat la melodia i l’he utilitzat amb tots els recursos que li podia donar.” Ahir, les cel·listes Carolina Bartumeu i Olga Palou –totes dues provinents de l’Institut de Música d’Andorra– van ser les encarregades d’interpretar aquesta adaptació a la música clàssica contemporània.
L’exposició El batec d’un poble està formada per unes unes 40 fotografies del fons de la Fundació Valentí Claverol que es podran veure fins al mes d’octubre. La mostra reflecteix a través de l’objectiu del fotògraf la mutació que va patir el país a nivell social i econòmic durant el darrer segle. “Voldria destacar que són fotografies d’una poètica increïble. Hi ha una mirada molt sensible al darrere”, comentava Carme Soler, comissària de l’exposició. “Andorra va ser el lloc on el meu pare va establir la seva llar. Ell observa, estudiava i immortalitzava a través de les seves fotografies la vida lenta i tranquil·la del país”, relatava Josep Caverol, tot recordant el seu pare.