El Raonador insta Govern a ser més ambiciós i acudir a totes les subhastes de pisos

El ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, va comunicar al sector relacionat amb la vivenda la intenció del Govern de regular al seu favor un dret preferent per adquirir habitatges i engrossir així la disponibilitat de pisos de lloguer a preu assequible. Aquesta proposta, llançada al si de la Taula d’Habitatge la setmana passada, va ser ben rebuda en general tot i que amb alguna esmena per part del sector. Per part del Raonador del Ciutadà, Marc Vila, la proposta ha tingut un suport contundent. En concret, Vila afirma envers el dret preferent d’adquisició que “em sembla un primer pas, però, en la meva opinió, s’hauria de ser més ambiciós”.

El Raonador explica la seva postura i indica que “a més a més, hauria de ser per a tots els pisos que es posin a subhasta. L’Estat, l’Institut de l’Habitatge o el Fons de l’Habitatge haurien de tenir un dret d’entrar al preu de subhasta, que no és el preu del mercat”. En un principi, la proposta del ministre només se centra en aquells habitatges que tinguin un “component social”, tal com ho va definir Víctor Filloy. Seguint aquesta línia, l’Estat participaria en les subhastes d’habitatges que s’hagin licitat bé per una dació en pagament, bé per l’execució d’una garantia hipotecària.

Per la seva banda, el sector va acollir en primer terme de bon grau la iniciativa del Govern si això ajudava a portar més pisos al mercat de lloguer. No obstant, el matís que va introduir l’Associació de Propietaris de Béns Immobles rau en el preu que ha de pagar l’Estat per aquests habitatges. Una posició ben diferent a la que manté el Raonador del Ciutadà. Aquest considera que “s’hauria de dir dret preferent d’adquisició al preu que surti a la subhasta. Òbviament, al preu de mercat és una autèntica barbaritat perquè si un privat s’ho queda a meitat de preu en subhasta, amb més raó s’ho ha de quedar l’Estat perquè el que passi el dia de demà és que el privat ho ven al doble del preu”.

De moment el que se sap de la iniciativa és el que ha comunicat el ministre Filloy després de la reunió de la Taula de l’Habitatge, a falta que el Govern presenti el projecte de llei al Consell General.

Aquesta iniciativa, però, no és del tot innovadora i d’altres administracions de l’entorn cultural andorrà ja les estan aplicant i han obtingut bons resultats. Es tracta del País Valencià, on la Generalitat va aprovar a finals de 2020 un decret anomenat de tempteig i retracte. Aquesta legislació obliga les persones, jurídiques o no, que iniciïn una transacció immobiliària de gran volum, com ara un edifici d’habitatges, a informar la Generalitat de la transacció. Aleshores, la conselleria d’Habitatge estudia les condicions de la venda, dels habitatges i de la seva situació i decideix si executa aquest dret. Des de la seva entrada en vigor la legislació ja ha obtingut rèdits per a l’administració pública valenciana. El passat mes de març la Generalitat va exercir el dret de tempteig i retracte per adquirir 218 habitatges per un cost de 900.000 euros. En concret, alguns pisos a Algemesí (la Ribera Alta) es van adquirir per 1.000 euros.

EL SAIG, L'EXECUTOR DELS EMBARGAMENTS

La idiosincràsia jurídica d’Andorra té diverses expressions i una d’elles és la Cambra del Saig. Aquesta institució és l’encarregada d’executar de manera forçosa les resolucions judicials i els actes administratius executoris. Envers els béns, els saigs són els encarregats de tramitar la sortida d’aquells béns materials i immobles que queden embargats quan una persona no pot pagar els deutes que ha contret. Sobre aquests béns es taxa el valor de manera independent i se’n numeren les càrregues que puguin tenir. Després són subhastats de manera pública. En la primera subhasta el preu és el taxat, mentre que en la segona surt al 70% del preu inicial i en la tercera, al 50%.