Els experts demanen més estudis sobre l'efecte embornal dels boscos

Andorra Recerca i Innovació ha demanat al Govern fons per actualitzar l’estudi sobre l’efecte embornal que fan els boscos del país per a l’atracció de carboni i d’altres gasos d’efecte hivernacle. Així ho van indicar ahir des de la institució, que forma part de l’Institut d’Estudis Andorrans. En concret, es demana poder actualitzar les dades del darrer estudi, que data del 2006, atesa la importància dels boscos per remetre l’efecte del carboni i d’altres gasos a l’atmosfera. En aquest sentit, el coordinador de ciències biològiques del grup de recerca de muntanya, pertanyent a Andorra Recerca i Innovació, Benjamin Komac, va apuntar que “els embornals més importants són les zones humides, però els boscos també tenen la seva importància en l’atracció de carboni”.

Segons dades de l’Observatori de la muntanya d’Andorra, el 2014, darrer any que amb dades, els boscos representen un 39% de la superfície del país. Una superfície que ha experimentat un creixement considerable des de principi dels anys setanta a conseqüència de l’abandonament de gran part de les activitats agràries i ramaderes.

La capacitat d’atracció de carboni dels boscos esdevé de vital importància per a l’equilibri com a país en l’emissió de carboni. El Govern va aprovar el febrer del 2021 l’estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic per assolir la neutralitat de carboni el 2050. L’estratègia analitza que el 95% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) provenen a Andorra del sector energètic. Per això, en primer terme s’han engegat accions per fomentar la producció d’energia provinent de fonts renovables, com ha apuntat en diverses ocasions la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó. Unes iniciatives que ja estan en marxa, com la recent inauguració de la minicentral hidroelèctrica d’Aixovall. Però, en segon terme, resta pendent d’aprovar el programa del mercat nacional de crèdits de carboni.

És en aquest sentit que cobra importància conèixer quant de carboni atreuen els boscos d’Andorra perquè el país pugui analitzar els compromisos adquirits en el marc de l’Acord de París del 2015 i la neutralitat de carboni per al 2050. En concret, el país podria tenir una posició d’avantatge per aquest factor, però això no significa que en el balanç no hagi de fer un esforç per reduir-ne les emissions. És més, com més gran sigui la reducció de les emissions més avantatges en el balanç global.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle són les grans responsables del canvi climàtic i l’escalfament global. Envers l’alerta roja publicada ahir per l’IPCC, l’investigador Benjamin Komac també va apuntar que moltes de les espècies dels hàbitats andorrans, com ara la perdiu nival, es poden veure desplaçades per espècies termòfiles que trobin condicions més favorables per al seu desenvolupament.