Paisatge, poètica i cine

Tothom té el seu refugi. Un indret per estar sol, per pensar o, simplement, per desconnectar. Elisabet Terri ho té clar. Per a ella és enmig de les muntanyes d’Arinsal, concretament, al coll de la Botella. “És un lloc que m’inspira. Hi vaig sovint a passejar. Allà vaig començar a pensar idees, m’imaginava escenes...”, explica Terri en preguntar-li com va néixer el nou curtmetratge d’Imminent Films, Llana negra. “Jo tenia la idea d’un drama i el coll de la Botella m’agrada molt. No soc d’escriure i després anar buscar un lloc, sinó que ho faig a l’inrevés”, confessa la directora en relació amb la seva manera de treballar. Terri manifesta que té formació d’actriu però que realment ha crescut treballant en tasques de producció a Imminent Films.

De fet, es tracta d’un projecte que s’allunya molt del seu primer treball, Vesania, un altre curtmetratge que, per contra, es va rodar en blanc i negre, en escenaris interiors i més aviat claustrofòbics. “És radicalment oposat al meu primer curt”, assegura.

Llana negra es va presentar en públic diumenge passat en el marc del Cerdanya Film Festival, una mostra de referència del Pirineu en què es projecten treballs de diferents gèneres, com ara documentals, ficció, animació, curtmetratges i llargmetratges. “És el primer any que qualifica per als Premis Goya”, anuncia Terri, a més de detallar el funcionament d’aquestes nominacions. “Quan tens sis seleccions en aquest tipus de festivals o bé hi guanyes un premi pots optar a una nominació oficial. Si no, no hi pots participar”, relata. En aquest sentit, el petit equip, format pràcticament per dotze persones –entre les quals el director i productor José Pozo, que s’ha encarregat de la fotografia–, està pendent de rebre l’anunci, que es revelarà diumenge vinent. “Avui mateix m’ha arribat la notícia d’una altra selecció. A hores d’ara en portem onze: deu a Espanya i una a Croàcia”, dona a conèixer Terri, a més d’explicar que li fa especial il·lusió assistir al conjunt de festivals que ara es comencen a programar a partir de l’estiu.

Terri confessa que no tan sols tenia clar l’espai on filmaria, sinó que també tenia coll avall qui posaria cara a la seva història: Íngrid Rubio. “El personatge anava per ella”, reconeix. “Estic encantada. Com a persona és genial”, afegeix sobre la coneguda actriu catalana. Ella i Rubio, doncs, són les protagonistes d’aquest curtmetratge de 12 minuts que relata la història de dues germanes, la Bruna i la Noa. “La narració explica el retrobament de dues germanes que fa molt de temps que no es veuen. Un esdeveniment obliga que es tornin a trobar”, avança. Per a Terri, però, l’estètica és el que realment pren força del treball. “El curtmetratge està molt pensat estèticament. És el que més hem treballat. És molt poètic i està molt cuidat”, destaca. “Sobretot, al festival, hem rebut feedback en aquest sentit”, afirma.

El curtmetratge és una coproducció entre la productora andorrana Imminent Films i la barcelonina Fishcorb Films. “És important que el treball tingui nacionalitat espanyola. Això ens permetrà poder optar a més premis i tenir més visibilitat”, remarca Terri.