Sant Julià i FEDA posen en marxa una xarxa de calor

Majoral anuncia que el comú i FEDA posaran en marxa una xarxa de calor a la parròquia que abastirà els equipaments més cèntrics

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, ahir durant la seva intervenció a la Diada Andorrana.COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Major, va anunciar ahir que el comú lauredià i FEDA estan “estudiant” la viabilitat de posar en marxa una xarxa de calor mitjançant l’ampliació de la central de producció que hi ha al Centre Esportiu. L’estudi preveu que la xarxa abasteixi l’Escola Francesa, l’Escola Andorrana, el Centre Cultural, la Universitat d’Andorra i Casa Comuna. Majoral va fer aquest anunci en la seva intervenció a la 34a Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, que va tenir lloc ahir a Prada de Conflent.

Majoral també va afirmar que Sant Julià de Lòria és un “enclavament interessant” per ubicar-hi una futura planta de biomassa. La parròquia, va detallar el cònsol major, és una zona idònia per a una instal·lació d’aquestes característiques perquè, com que és “una zona assolellada”, “és bona per a l’assecat de les estelles” i, a part d’això, té “un espai disponible a la Rabassa”.

El cònsol lauredià va recordar que, segons un estudi encarregat pels comuns, “els boscos del Principat tenen potencial per produir energia de biomassa, un recurs”, va assegurar, “més sostenible i econòmic que el gasoil”.

L’anàlisi de la viabilitat de la planta que presenta l’estudi preveu una producció objectiva de 4.500 tones. L’equipament tindria 5.000 metres quadrats, dels quals 1.000 correspondrien a coberts per a l’emmagatzematge, 1.000 més per a un pati de gestió d’estelles i fusta i 3.000 per a estoc i assecat. Majoral va afegir que el preu de compra de la fusta seria de 25 euros per tona, mentre que el de l’estella pujaria fins a 110 euros. Segons els càlculs de l’informe, el “punt d’equilibri” –el moment en què els ingressos de l’empresa permetrien cobrir les despeses fixes i variables– equivaldria a una producció de 1.842 tones d’estelles per any.

ESTALVI

A part dels beneficis mediambientals, el canvi de calderes de gasoil per calderes de biomassa “suposaria”, segons l’estudi esmentat pel cònsol, “el 50%” d’estalvi en termes monetaris, “el 20%”, va matisar Majoral, “si tenim en compte les inversions” necessàries per posar en marxa la central. El cònsol va assegurar, però, que la planta “ajudaria a consolidar el sector forestal i obriria la porta a noves oportunitats econòmiques”.

D’altra banda, l’estudi també analitza el dèficit energètic dels comuns, és a dir, la relació entre el potencial de demanda d’energia tèrmica i el potencial d’energia en biomassa aprofitable. “En aquest apartat, Sant Julià de Lòria té un 9% en positiu, ja que la nostra demanda és de 514 tones d’estelles, mentre que l’aprofitament és de 877”, va apuntar Majoral.

En la seva ponència, el cònsol lauredià va defensar que la biomassa no és perjudicial per als boscos, ja que s’aprofita la fusta restant.

Amb poc més del 20% sobre el total, Sant Julià de Lòria és la primera parròquia del país en superfície boscosa.

EL 40% DE LES EMISSIONS DE DIÒXID DE CARBONI PROVENEN DELS SISTEMES DE CALEFACCIÓ

El 40% de les emissions de diòxid de carboni del Principat provenen dels sistemes de calefacció i aigua calenta sanitària. Amb aquesta xifra, el gerent de FEDA Ecoterm, Jordi Travé, va voler destacar en la seva intervenció a la 34a Diada Andorrana a l’UCE la importància de les xarxes de calor de biomassa, que va qualificar de “neutres” pel que fa a emissions, en la transformació del model energètic i la lluita contra el canvi climàtic. Travé va recordar que la biomassa és una energia renovable, ja que “els arbres ja han absorbit tot el diòxid de carboni” que en pugui emetre la crema. “És una matèria primera de proximitat que afavoreix l’economia circular i alhora permet reduir la dependència energètica”, va afirmar. Travé va insistir que les xarxes de calor són beneficioses des d’un punt de vista de l’estalvi energètic. “Només pel fet d’estar centralitzat [...], el sistema de distribució” és “prop d’un 30% més eficient que sistemes individuals en cada edifici. Si a més a més considerem que la matèria primera és la biomassa, que és 100% renovable, la reducció d’emissions és encara més significativa”.

tracking