Resposta a una pregunta parlamentària del PS
Andorra, un dels menys diversificats d'Europa
Gallardo matisa que entre el 2000 i el 2019 Andorra és un dels Estats en què més s’ha intensificat la no concentració d’activitats econòmiques
L'avinguda Meritxell buida durant el confinament del març de l'any passat.
L’índex de Herfindahl-Hirschman és un indicador que mesura la concentració de les diferents activitats d’una economia i permet aproximar la diversificació o no d’activitats i sectors econòmics d’un país. Així, com més elevat és el valor de l’índex, més concentrades en pocs sectors estan les activitats econòmiques. Per contra, un valor baix de l’índex indica dispersió de les activitats d’una economia. Atenent a aquest índex, “Andorra encara és un dels països menys diversificats econòmicament d’Europa”.
Amb aquesta resposta, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha contestat per escrit la pregunta parlamentària del president del grup socialdemòcrata, Pere López, en què demanava al Govern si “creuen que portem una dècada de retard en la diversificació econòmica?”.
Després d’admetre la poca diversificació econòmica del Principat, Gallardo matisa que “si ens centrem en l’evolució de l’índex entre els anys 2000-2019, s’aprecia com Andorra és un dels països on més ha disminuït l’índex i, per tant, en el qual més s’ha intensificat la diversificació d’activitats econòmiques”.
MÉS D’UNA DÈCADA
El ministre afegeix que el retard en el procés de diversificació econòmica a què fa esment la formulació de la pregunta parlamentària del PS no es limitaria a una dècada, sinó que aniria més enllà. “L’anàlisi de l’evolució del registre de societats, així com del registre de comerç, que ressegueixen la creació d’empreses i negocis i per tant la intensitat de l’activitat econòmica, mostra que el període 2009-2011 és el període en el qual la creació d’empreses creix més lentament.”
En concret, una taxa del 2,2 per cent anual acumulat, mentre que després ho fa al 6,4 per cent anual acumulat entre 2012 i 2020, i al 4,7 per cent el 2020 respecte al 2019, fet que “mostra els esforços del Govern per generar activitat econòmica i diversificar l’economia, tot i la situació de pandèmia”.
Pel que fa a l’evolució del registre de comerç, la taxa de creixement de comerços del període 2009-2011 és directament negativa, del -0,49 per cent anual acumulat, fet que demostra l’estancament per fer front a la crisi del 2008. En comparació, la creació de comerços el 2020 respecte el 2019 i, per tant, en situació de crisi derivada de la pandèmia, va ser del 4 per cent.
Gallardo es refereix en la seva resposta parlamentària a la pandèmia, ja que abans que López demanés pel suposat retard que porta el país en la seva diversificació, el conseller general del Partit Socialdemòcrata havia preguntat a l’executiu sobre els efectes que havia tingut una economia concentrada en la caiguda del producte interior brut (PIB) durant el 2020, que va ser del dotze per cent.
“El fet que el sector turístic encara tingui un pes significatiu en l’estructura econòmica del país ha representat que les limitacions de mobilitat hagin tingut una gran incidència en la nostra economia”, recorda en la seva resposta el ministre de Presidència, Economia i Empresa.
Gallardo afegeix que “no obstant això”, tal com s’ha observat a escala internacional, la crisi econòmica derivada de la pandèmia causada pel SARS-CoV-2 ha afectat el conjunt de l’activitat econòmica, degut als tancaments generalitzats d’activitats. “És per aquest motiu que, si bé Andorra necessita seguir diversificant la seva economia i aportant noves fonts de valor afegit, un impacte internacional i multisectorial com el viscut arran de la pandèmia ha comportat que altres sectors, com l’industrial, també hagin patit significativament”, diu.
ELS INDICADORS DEL SEGON TRIMESTRE DE L'ANY FAN SER OPTIMISTA L'EXECUTIU
Pere López també demana a l’executiu que valori el decreixement de l’economia acumulat entre l’any 2020 i el 2021. “El Govern en fa una valoració negativa. No obstant això, les dades econòmiques del segon trimestre del 2021 mostren que tant indicadors d’alta freqüència com les matriculacions d’automòbils o les vendes de grans superfícies, que indiquen la capacitat de consum intern, així com indicadors més estructurals com la inversió estrangera o la població, que resumeixen l’atractiu exterior del país, tenen ritmes de recuperació accelerats”, respon el ministre Jordi Gallardo, que afegeix “que, en algun cas, com el de la inversió estrangera, superen significativament en els primers mesos de 2021 les dades d’anys anteriors”. Gallardo indica “que malgrat el fort impacte de la pandèmia en l’activitat econòmica, aquestes dades posen de manifest que l’acció del Govern en l’aspecte econòmic segueix centrant-se en el manteniment del poder adquisitiu de la població, així com en l’atracció i el desenvolupament de noves fonts de riquesa que permetin fer més resilient la nostra economia”.