rEPORTATGE
El català puja a l'autobús
el nou reglament que entra en vigor avui obligarà els conductors de les línies de bus regular del Principat a dirigir-se en català a tots els usuaris si no se’ls demana un canvi d’idioma.
Saludar els usuaris, informar-los sobre el preu del bitllet, aclarir a quina parada s’han d’aturar... A primer cop d’ull podria semblar innocent l’idioma en què es pugui comunicar tota aquesta informació dins d’un autobús, però per a Govern és clar que no ho és. El 18 d’agost passat a les pàgines del BOPA es publicava un nou reglament d’utilització del servei de transport públic nacional de viatgers. El punt 5 de l’article 12, amb referència als conductors de busos i autocars, apuntava el següent: “El conductor ha d’utilitzar la llengua oficial del Principat sempre amb l’usuari. Únicament a demanda de l’usuari es pot utilitzar un altre idioma.” Aquest nou reglament que, de fet, entra avui mateix en vigor, afecta tots els treballadors de les empreses que gestionen les línies de bus regular al Principat: Coopalsa i Autocars Nadal. La notícia, en aquest sentit, ha estat rebuda en línies generals amb bons ulls per part de la comunitat de treballadors. “Hi ha qui tindrà més facilitat o menys per parlar el català però ens hi adaptarem”, va assegurar un dels conductors de Coopalsa, a més d’explicar que la majoria de xofers són d’origen portuguès. Precisament, Ruy Botello, un xofer portuguès que fa 32 anys que viu al Principat, va apuntar que li semblava molt encertada la iniciativa. “L’idioma del país és el català. Jo l’he après perquè trobo que és necessari”, va opinar. Al seu costat, un dels companys també va donar el seu parer. “Jo penso que ens hem d’adaptar als clients. Molts són castellanoparlants, d’altres portuguesos, d’altres francesos...”, va comentar amb relació a la pluralitat de perfils que cada dia freqüenten el bus. “Per altra banda, penso que ens estan pressionant molt els xofers. Jo veig bé la mesura però per què no s’imposa el mateix a altres col·lectius com ara els comerciants i hotelers?”, va preguntar.
A l’altre costat del servei, els usuaris també valoren positivament la nova mesura. “Té tota la lògica del món. Tots els països tenen una llengua oficial i, per tant, que la llengua catalana sigui la que els conductors utilitzen per adreçar-se als usuaris és el que pertoca”, va afirmar contundent la Carme en una parada darrere l’Estació Nacional d’Autobusos. Més enllà de l’àmbit dels transports, la Carme és del parer que un servei públic hauria de poder oferir tot el que fa en la llengua oficial del país. En aquest sentit, considera que el reglament també s’hauria d’extrapolar “a tots els serveis sanitaris o de qualsevol mena”. D’altres usuaris, com la Marina, qui utilitza l’L1 cada dia per anar a Andorra la Vella des de Sant Julià, o en Pau, un barceloní que es trobava ahir de visita a la capital, consideren que és positiu per protegir la llengua del país. Una altra usuària, però, no ho veia tant clar. “Jo ho trobo molt bé perquè som a Andorra però la gent que no sàpiga català, què farà? Deixarà de treballar?”, es va preguntar. “Penso que l’idioma és important però no tant per haver d’acomiadar ningú”, va destacar. Amb relació a aquesta qüestió, Gabriel Dallerès, gerent de Coopalsa, va assegurar que la majoria de treballadors de l’empresa reuneixen les condicions per comunicar-se amb fluïdesa en català, però que, en cas contrari, es respectaria un límit de temps de tolerància per dur a terme l’adaptació. “Demanarem als conductors que s’hi esforcin i si no en saben se’ls formarà”, va assegurar. “Era necessari el reglament i pensem que està bé que quedi escrit en algun lloc per tenir un punt de referència”, va afegir.
Quant a les primeres reaccions, s’han sentit alguns comentaris a les xarxes socials. Jordi Badia, lingüista català resident a Catalunya, posava com a referent el Principat per la iniciativa en un tuit: “A Andorra fan un canvi important: els conductors d’autobús hauran de parlar en català sempre (llevat que l’usuari els demani que canviïn de llengua). No és la normalitat, però ens hi anem acostant. És un pas en la línia de fer que el català sigui llengua necessària.”