Formació en riscos i primers auxilis per als escolars a partir dels 10 anys

“Les administracions públiques han de fomentar i promoure la vinculació voluntària i desinteressada dels ciutadans en les tasques de protecció civil”, assenyala la proposició de llei qualificada de protecció civil impulsada pels grups de la majoria i que acaba d’entrar a tràmit parlamentari. Una conscienciació per a la prevenció i la cooperació en cas d’emergència que es vol promoure ja des de la infància amb formació obligada a l’escola. En aquest sentit, la proposició de llei –que ara s’ha de sotmetre al criteri del Govern– estableix que a partir dels 10 anys els escolars han de rebre obligatòriament formació sobre riscos naturals i primers auxilis i que els centres educatius hauran de realitzar activitats formatives i informatives, amb exercicis pràctics. El Govern haurà de garantir que aquesta formació la duen a terme persones amb la capacitació adient, així com facilitar material i documentació.

El text regula el voluntariat de protecció civil, persones que de manera altruista col·laboren amb aquestes tasques a títol particular –ho han de sol·lictar al departament competent– o formant part d’entitats i que hauran de tenir una formació específica. Tanmateix, s’impulsa el grup d’intervenció i suport de l’administració, treballadors públics que seran seleccionats pel departament de protecció civil –prèvia sol·licitud dels interessats– i que podran ser mobilitzats durant la jornada laboral o fora. Cal recordar que la proposta legislativa seguint aquesta línia d’implicar la població recupera la figura històrica del sometent, que estarà integrat per persones d’entre 25 i 65 anys que voluntàriament expressin als comuns la voluntat de participar-hi. L’elecció es farà per sorteig entre els interessats per tal de constituir un grup format per entre i vint i trenta residents.

Drets i deures

La proposició de llei fixa que tots els ciutadans tenen dret a rebre informació “veraç, clara i precisa sobre els risccos que els puguin afectar” i a ser rescabalats per danys i perjudicis sobre els seus béns i drets com a conseqüència de les requises, ocupacions o intervencions temporals que es puguin decidir en cas de necessitat. Però també tenen deures, com ara a obeir les ordres de les autoritats competents o col·laborar (els majors d’edat) en les accions operatives de protecció civil quan siguin requerits, així com facilitar ocupacions i intervencions temporals d’edificacions, instal·lacions o centres de treball, entre d’altres.

En aquest sentit, i ja en l’àmbit col·lectiu, estan especialment obligades a col·laborar en situacions d’emergència, empreses de subministrament de serveis bàsics (electricitat, combustibles, aigua), les d’obres o enginyeria i tots els estaments dedicats a la seguretat de les persones.

Per reforçar la prevenció i l’actuació el text també fixa un seguit d’obligacions que les administracions hauran de complir en terminis d’entre dos i tres anys un cop entri en vigor la legislació: disposar d’un mapa de riscos on s’identifiquin els existents arreu del territori i de plans nacionals i comunals, així com d’especials per a cadascuna de les emergències potencials (inundacions, sismes, riscos químics, incendis forestals, grans nevades...) que seran l’instrument organitzatiu per fer-hi front. També en un termini de tres anys s’ha d’haver estructurat el centre nacional d’emergències i el servei d’atenció de trucades d’emergència a través del número de telèfon 112 o de qualsevol altre “que la normativa europea pugui establir”, s’especifica.

Però també es regulen els plans d’autoprotecció, dissenyats per als riscos que es puguin produir en edificacions, empreses o organismes que estiguin inclosos dintre del mapa de riscos, que portin a terme activitats potencialment perilloses o aquells que el Govern estableixi per via reglamentària. L’elaboració dels plans d’autoprotecció haurà d’anar a càrrec de tècnics amb capacitació professional per fer-los. La llei estableix un règim sancionador i no implantar el pla d’autoprotecció corresponent serà considerat infracció greu, amb multes que oscil·laran entre els 3.001 i els 10.000 euros.

Les més greus comportaran sancions de fins a 50.000 euros i estan incloses infraccions com no cooperar per falicitar l’ocupació de locals, indústries o propietats o qualsevol mesura prevista per garantir la seguretat de les persones, no comunicar a les autoritats competents incidents que poden ser objecte de la necessitat d’activar un pla de protecció civil o realitzar trucades als telèfons habilitats per emergències comunicant avisos falsos que donin lloc a la mobilització de recursos o serveis.

DESALLOTJAMENTS I CONFINAMENTS

La proposició de llei diferencia entre emergències ordinàries i no ordinàries. Aquestes darreres són aquelles que per la seva gravetat fan insuficients els mitjans dels serveis operatius i necessiten l’activació de mesures extraordinàries. Es preveu des del desallotjament dels llocs de perill, al confinament de persones als domicilis o en llocs de refugi. Mesures que, s’esgrimeix, “han de ser proporcionals als objectius buscats” i han de tenir una durada que sigui la mínima imprescindible, que no pot superar els 15 dies naturals i es pot prorrogar fins als 30. Si s’ha d’excedir aquest termini, llavors ja haurà d’intervenir el Consell.