Els Cierco proposen al Govern aturar els plets

Els exaccionistes majoritaris de BPA, Higini i Ramon Cierco, han fet arribar una proposta al Govern que de manera molt resumida consisteix a arribar a un acord per aturar el litigi judicial que mantenen ambdues parts a causa de la intervenció de l’entitat bancària.

Josep Casadevall, advocat dels Cierco, es va reunir amb Xavier Espot –no hi va ser el ministre Jordi Gallardo– per exposar aquesta mena de pacte per part dels seus clients. Aturant la disputa judicial que està en curs, els exbanquers destacaven que s’aconseguria a Andorra una pau social que, segons ells, en aquests moments no existeix per les colossals dimensions de les diferents causes lligades a BPA que encara no han començat. Certament BPA s’ha convertit en un afer que intoxica molts àmbits, des del polític fins a l’econòmic, però la resposta d’Espot va ser negativa, a més d’afegir que no es pot fer marxa enrere en un afer que està judicializat.

Els Cierco es mantenen ferms i continuen sondejant quin és el suport a aquesta iniciativa. Per això tenen la intenció d’iniciar una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per constatar com respiren davant aquesta inusitada proposta després de la guerra dels exaccionistes contra l’Estat a causa de la intervenció el març del 2015.

Informes

La família Cierco reclama de manera solidària al Govern i a l’antic INAF una indemnització de 364,6 milions d’euros, que és l’equivalent al 75,5% –exactament el percentatge accionarial que ostentaven de BPA– d’una de les dues valoracions econòmiques que s’annexen en la demanda. Una quantitat que equival pràcticament a un pressupost de l’Estat. Dos informes econòmics encarregats pels empresaris van valorar el Grup BPA en 482,8 milions d’euros i 496,4 milions, respectivament.

El juny del 2019 l’AREB (Agència estatal de Resolució d'Entitats bancàries) va reclamar al consell d’administració de l’antiga BPA –essencialment la família Cierco– un màxim de 479 milions d’euros en concepte d’“acció de responsabilitat social”. L’AREB va presentar el 8 de març (just abans que prescrivís) una demanda contra el consell del banc perquè considera que la seva actuació al capdavant de l’entitat va provocar una pèrdua per a BPA.

L’entitat va ser intervinguda després de les acusacions dels Estats Units. La reclamació de l’AREB als gestors –que són essencialment els propietaris– és per la mala gestió, i la quantitat reclamada és el valor que tenia l’entitat abans del rescat.

La demanda va ser interposada per l’AREB a través de l’administrador únic de la intervinguda BPA, Òscar Gelabert.

En cercles polítics aquest intent dels Cierco d’aturar les accions judicials ha causat sorpresa i en alguns casos indignació, perquè s’insisteix que no hi pot haver ingerència en les actuacions judicials.

Cal recordar que a principis del 2018 l’advocat espanyol Javier Iglesias, conegut com El Largo, va plantejar en nom dels germans Cierco al llavors cap de Govern, Toni Martí, que a canvi de retirar la demanda de 364 milions d’euros contra l’Estat no es processi cap membre de la família i que la resta de la dotzena de causes contra BPA, excepte la general que ja està en marxa, decaiguin.

LA VISTA DE L'ANOMENAT CAS GAO PING HA COMENÇAT AMB 24 PROCESSATS

El judici per la causa primera que afecta l’entitat bancària, l’anomenada cas Gao Ping, va arrencar el 15 de gener del 2018 i es va aturar cinc dies després per resoldre les qüestions prèvies. Ha viscut dues suspensions més i un ajornament. La vista oral es va suspendre per segona vegada el 17 de setembre del 2018 després que l’advocat Josep Antoni Silvestre presentés una bateria de recusacions dels membres del tribunal. Reprès el 16 de setembre del 2019, la vista es va tornar a suspendre a l’espera que s’oficialitzessin els hereus d’una de les actores civils en el procés. Tot i que estava previst reiniciar el judici el 21 d’octubre passat, Corts va decretar un nou ajornament per resoldre la demanda d’apartar de la causa el fiscal general, Alfons Alberca. Per fi està en marxa, ara en pausa per les vacances d’estiu. La fiscalia demana 141 anys de presó per als 24 processats –un dels acusats no serà jutjat perquè va morir l’any passat– en el cas Gao Ping. Les multes demanades per la fiscalia sumen 832 milions d’euros, i els anys d’inhabilitació són un total de 240.