Camí cap al santuari

Fidels, devots, adoradors de la patrona, pelegrins o, simplement, curiosos. L’exterior dels murs del santuari que va reformar Ricard Bofill va reunir ahir diversitat de perfils que van aprofitar la diada nacional per desplaçar-s’hi amb finalitats diverses. “El motiu és el mateix de cada any. Pujo aquí per tradició”, va explicar en Jose. “Hem vingut a posar unes espelmes pels meus pares i per nosaltres”, va comentar, per altra banda, l’Edur, qui, acompanyat per la família, també va comentar que són habituals de cada any. Una mica més enrere, l’Antoni i en Marc, dos companys d’una setantena d’anys, feien via cap a la sortida després d’haver assistit a la missa central. “Com a andorrans portem la Mare de Déu de Meritxell al cor, la nostra patrona. Nosaltres som de Sant Julià i també tenim la mare de Déu de Canòlich”, van relatar orgullosos, a més de confessar que tot i ser devots hi assistien per tradició. Enmig de la gentada que s’aplegava a fora del santuari mentre les autoritats acabaven de sortir de la missa, la Susanna seia en un dels laterals mentre subjectava dos ciris entre les mans. “El meu fill va tenir un accident de moto. Jo soc d’un poble que es troba una mica més amunt de la Seu d’Urgell. Ara l’estic cuidant i hem pujat aquí a Meritxell per posar una espelma”, va confessar.

Per altra banda, el santuari també va atreure visites de turistes, com ja és habitual en dates no assenyalades. La Mònica i la parella, de Tarragona, esperaven el seu torn per entrar a visitar el santuari. “Hem vingut uns dies a Andorra i hem aprofitat avui que és Meritxell per venir a visitar-lo”, va explicar. “Ara, però, ens hem trobat les autoritats i no podem entrar, cosa que no havíem previst”, va comentar rient. Qui sí que hi havia pogut accedir era en Marc, membre dels Petits Cantors. “La missa ha anat molt bé. El bisbe sempre ens convida. Hem saludat la Mare de Déu i hem celebrat que fa 100 anys que la van coronar”, va relatar.

Tampoc hi va faltar els pelegrins, que, amb més o menys quilòmetres acumulats, hi van anar pujant des de primera hora del matí. “Cada any pugem amb la família des d’un lloc diferent i un cop a dalt ens trobem amb amics. Aquesta vegada hem vingut des d’Escaldes”, va explicar en Marc, envoltat pel seu grup. Qui també venia des d’Escaldes era la Mercè i en Marc que, ajudats amb pals de caminar, esbufegaven mentre pujaven per la carretera de Meritxell. “És la primera vegada que venim caminant. Era un repte que volíem fer”, van manifestar, a més de confessar que la part més dura havia estat l’últim revolt.