La majoria descarta la llei de punt final proposada pels Cierco

Els grups parlamentaris de la majoria(Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos) han descartat la proposta que els ha plantejat l'advocat dels germans Cierco, Josep Casadevall, en la reunió que han mantingut aquest matí, segons han informat en un comunicat. L'advocat ha exposat en la trobada la perspectiva dels seus clients amb relació als afers judicials en curs relacionats amb la intervenció de BPA. En aquest context, segons afirma la coalició, el representant dels germans Cierco en cap cas ha plantejat una llei d'amnistia. Tanmateix, sí que ha posat sobre la taula una proposta molt inicial de llei de punt final, que els grups han rebutjat per la seva falta d’encaix polític i constitucional.

Sintonia amb el Govern

Sense ànim de prejutjar abans de conèixer el contingut de la demanda, els tres grups de la majoria encaraven la reunió d'aquest matí amb l’advocat dels germans Cierco, Josep Casadevall, amb la predisposició d’escoltar la proposta del lletrat que defensa els interessos de l’entitat intervinguda. No obstant això, a cap dels presents de la trobada se li escapava ahir que si la petició de l’advocat és una rèplica de la ja exposada al Govern i a l’oposició, és a dir, d’arribar a un acord per aturar el litigi judicial amb BPA a través d’una espècie de llei d’amnistia, molt difícilment, per no dir pràcticament impossible, el posicionament de la majoria diferirà del ja expressat per l’executiu a través del cap de Govern, Xavier Espot, que va assegurar que posar el punt final “traspassa els límits de l’estat de dret i allò que permet l’ordenament jurídic”.

Malgrat els precedents esmentats i com a símptoma de receptivitat, els grups de la majoria van acordar asseure’s plegats a la mateixa taula amb Casadevall com a prova que el diàleg pot existir, tot i que s’ha de veure si té marge de recorregut. Conscients que a Andorra la figura de l’amnistia no està reconeguda per la Constitució, les fonts consultades van asseverar que en un país on es preserva la separació de poders no es poden retirar les causes judicials per mandat del Govern o del Consell General, raó per la qual el poder executiu i el legislatiu es mostren alineats en aquesta qüestió.

De fet, tan sols existeix una escletxa, que pròpiament no es pot extrapolar en l’afer BPA, que és la via del perdó dels Coprínceps. Aquesta mesura de gràcia, però, només és aplicable per a causes ja jutjades i que no tenen a veure amb delictes de sang o relacionats amb la sexualitat. Fent la vista enrere, els precedents que s’han emparat en aquesta mesura han estat quan els dos caps d’Estat han coincidit a Andorra per condonar els darrers mesos d’una pena a la qual li faltava poc per arribar al final.

Els precedents

El representant legal dels Cierco, que es va reunir al juliol amb el cap de Govern, durant aquesta setmana ho ha fet amb el PS i terceravia. En boca del lletrat, els Cierco insisteixen que cal un ampli acord per tancar aquest episodi que es va iniciar el 2015 amb la intervenció de BPA, que aportaria tranquil·litat a totes les parts, especialment pel que fa a les elevades demandes d’indemnització que cadascuna de les parts reclama.

En el cas de la família Cierco, reclama un indemnització solidària de 364,4 milions d’euros, mentre que l’AREB va reclamar el juny del 2019 al consell d’administració de l’antiga BPA un màxim de 479 milions en concepte d’“acció de responsabilitat social”.

MÉS INDICIS DE PRÀCTIQUES MAFIOSES DE GAO PING

La Fiscalia va demanar ahir al Tribunal de Corts que incorpori a la causa del cas Gao Ping, la primera del cas BPA, informació rebuda des d’Espanya que recull nous indicis que revelen que els diners de l’empresari xinès poden provenir d’activitats mafioses. El ministeri públic aporta la resolució de l’Audiència Nacional espanyola que confirma que el contingut d’unes escoltes telefòniques revela fets que “aparentment presenten caràcters de delictes d’amenaces, coaccions, extorsió, immigració il·legal, contra els drets dels treballadors, prostitució i contra la propietat intel·lectual i industrial”. El tribunal espanyol va determinar que aquesta documentació ha de formar part del procediment que se segueix contra Gao Ping, que remarca que té més de 42.000 folis, amb una instrucció que ha durat més d’11 anys i que ha comportat la pràctica de moltes diligències de les quals es desprenen “múltiples indicis”, que es complementen uns amb altres, i “encara que puguin no ser definitius o inequívocs en aquest moment sí són indiciaris de la comissió dels delictes expressats”, recull la resolució que accepta el recurs d’apel·lació que havia presentat la Fiscalia espanyola perquè les escoltes s’incorporin a la causa que se segueix al país veí.