La identificació de detinguts es farà per l'iris o la retina

El Ministeri de Justícia i Interior que encapçala Josep Maria Rossell està promovent un text legislatiu que permeti dur a terme un sistema de reconeixement facial a través de l’iris i la retina en les dependències policials. Segons ha pogut saber el Diari, l’objectiu és poder disposar d’una tecnologia complementària a la de les empremtes dactilars per tal d’identificar detinguts a comissaria que siguin d’interès per a investigacions policials. En aquest sentit, els timings que manega el Govern és poder entrar a tràmit parlamentari l’avantprojecte de llei durant el pròxim mes d’octubre, que necessàriament haurà de ser qualificat al tractar-se d’un text que concerneix els drets fonamentals.

De moment, aquest seria el principal àmbit d’actuació amb el qual està treballant el Ministeri de Justícia i Interior, que està analitzant conjuntament amb l’Agència de Protecció de Dades (APDA) el sistema menys invasiu amb la intimitat de les persones. En aquest sentit, la voluntat de l’executiu és reforçar la seguretat d’acord amb els estàndards internacionals més moderns sense oblidar la preservació dels drets i llibertats reconeguts a l’ordenament jurídic per no arribar a una possible discriminació per tipus racial, de gènere o per condició física.

Sobre aquesta qüestió, l’APDA va elaborar un informe en què recull cinc principis que han de regir la biometria i la protecció de dades. En primer lloc, definir un objectiu concret i legítim per tal que l’afectat estigui informat “extensament i clarament” de les finalitats per les quals es fa aquesta recollida de dades. En segon terme, des de l’APDA es recorda que en el moment d’optar per un sistema de tractament de dades biomètriques cal dur a terme una ponderació per veure si aquests sistemes són els adequats i adients d’acord amb criteris de necessitat i proporcionalitat.

Així mateix, un altre dels principis vectors és la precisió, ja que l’exactitud “és de vital importància” per tal d’evitar casos d’usurpació d’identitat. A més, només podran tractar-se, cedir-se i emmagatzemar-se dades personals biomètriques necessàries i no tota la informació que estigui disponible al responsable. I, en darrer lloc, amb relació a la dura- bilitat, caldrà determinar un període de conservació i una garantia d’eliminació dels sistemes d’emmagatzematge de dades.

REPORTATGE

El crit d’Amnistia Internacional El reconeixement de l’iris és un sistema biomètric que es basa en un algoritme informatitzat que emmagatzema imatges facials en una base de dades a la qual l’Interpol pot tenir accés. Fins aquí, la part teòrica queda clara. No obstant això, organitzacions com Amnistia Internacional s’han pronunciat obertament en contra d’aquest sistema sempre que es faci servir amb finalitats de vigilància massiva. Amnistia Internacional considera que el reconeixement facial viola el dret a la privacitat i amenaça el dret a la llibertat de reunió pacífica i d'expressió. En aquest sentit, consideren que la tecnologia aprofundeix el racisme sistèmic, perquè pot afectar de manera desproporcionada les persones negres, que són ja objecte de discriminació i violacions dels seus drets humans en mans dels agents encarregats de fer complir la llei. A banda, sostenen que aquests col·lectius corren el risc de ser identificats erròniament. “El reconeixement facial comporta el risc que els organismes encarregats de fer complir la llei l'utilitzin com a instrument contra les comunitats marginades a tot el món. De Nova Delhi a Nova York, aquesta tecnologia invasiva ens posa la nostra identitat en contra i amenaça els drets humans”, ha afirmat Matt Mahmoudi, investigador d'Amnistia Internacional sobre intel·ligència artificial i drets humans. Un altre dels aspectes que consideren perjudicial d’aquesta tecnologia és que pot ser emprada aplegant milions de fotografies de perfils de les xarxes socials i de permisos de conduir sense el consentiment de les persones que hi surten, ja que el programa informàtic s’encarregarà de fer després una anàlisi facial d'imatges preses amb càmeres de videovigilància o altres sistemes similars per buscar possibles coincidències en la base de dades de les fotografies.