Miquel defensa que BPA no podia saber que els diners de Gao Ping eren il·lícits

La vista del cas Gao Ping, que aquest matí ha reprès elTribunal de Corts a la Sala Magna de la Seu de la Justícia, ha voltat de nou sobre la capacitat del banc i el coneixement que els acusats tenien de l’origen dels diners que ingressava en efectiu l’empresari valencià Rafael Pallardó.

L’interrogatori del fiscal s’ha centrat en repassar la documentació de la que disposava el banc en relació al compte de Pallardó i en saber si l’exconseller delegat coneixia d’avantmà l'origen il·lícit d’aquests fons. Cal recordar que Pallardó va ingressar al seu compte de BPA 68 milions d’euros entre 2008 i 2011, any en què el propi banc li’n va detindre l’operativa davant les alarmes internes. Al respecte, Joan Pau Miquel ha declarat que “cal entendre les limitacions d’un banc offshore en una plaça offshore i gestionant diners en ‘b’. Són bancs que accepten diners en efectiu. El que han de tenir aquests bancs són eines i persones especialitzades i les hem tingut. La diligència que s’ha fet és rigurossísima”.

Front a la insistència del fiscal, Miquel, que en algun punt de la vista ha arribat a alçar la veu, ha conclòs que “si algú em vol dir que el senyor Pallardó era soci de Bin Laden, m’ho pot dir, però jo no tinc en el moment en què em dóna la informació per a obrir el compte eines per saber-ho”.

Es reprèn el primer jucidi de la causa de BPA

El primer judici per la causa que envolta els antics treballadors i propietaris de la Banca Privada d'Andorra (BPA) s'ha reprès aquest matí.En aquest cas, la causa està relacionada amb el suposat blanqueig de diners provinents d'activitats il·lícites relacionades amb l’empresari Gao Ping.La vista havia estat suspesa des de juliol per les vacances d'estiu i ha continuat avui amb la declaració davant del fiscal del principalacusat, Joan Pau Miquel, conseller delegat en la data en què es va intervenir el banc, en març de 2015.

L’interrogatori del fiscal s'ha centrat en un primer moment en preguntar a l’acusat sobre el seu patrimoni actual, tant en béns immobles, com mobles i actius en societats. L’exconseller delegat ha assegurat que com a patrimoni compta amb el seu domicili i amb participacions en algunes empreses d’activitat patrimonial en diversos països però que “no tenen actualment activitat i per això fa temps que no en faig una valoració”. Respecte als vehicles, Miquel ha assegurat que manté “els que tinc embargats des de 2015” i ha assegurat que de vegades condueix algun cotxe que li deixen els familiars. A mode de conclusió sobre l'estat del seu patrimoni, el principal acusat en aquesta causa ha contestat: “a dia d'avui, zero”.

D’altra banda, el fiscal li ha qüestionat sobre la petició de sortir del país que havia cursat aquest estiu, al que Miquel ha respost que ha tractat de buscar feina en el seu sector, però que les causes pendents i el ressò mediàtic del cas li ho han impedit.

Joan Pau Miquel s’enfronta a vuit anys de presó, deu anys d’inhabilitació i al pagament d’una multa de cent milions d’euros. L’exconseller delegat de BPA està processat amb 23 persones més relacionades amb l’entitat –d’inici eren 25 els acusats, però un d’ells, Luis César Jayme, conseller independent de BPA, va morir l’abril del 2019– i totes elles s’enfronten a una petició de pena conjunta de 144 anys de presó, 240 anys d’inhabilitació, 240 anys d’expulsió del Principat i 832 milions en multes.