Representants dels pensionistes recorden a la UGT la rotació laboral

L’anhelat consens que persegueixen els dirigents polítics per abordar la reforma del sistema de pensions sí que existeix entre els experts en la matèria i els representants de la gent gran a l’hora de concloure que les prestacions de jubilació que s’assignen al país són baixes. Aquest va ser l’eix de la intervenció del tècnic del servei d’estudis de la Unió General de Treballadors (UGT) espanyola Antonio González, durant la seva compareixença d’ahir a la comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS, en què va realitzar un exhaustiu i detallat repàs a algunes de les mancances que presenta el sistema de pensions andorrà.

Convidat a proposta de l’USdA, González va afirmar que el sistema de pensions es troba “desconnectat” del mercat de treball i del nivell de vida del país. En aquest sentit, va argumentar amb xifres que les prestacions per jubilació que es perceben “són realment molt baixes”, i va posar com a exemple que vuit de cada deu pensions rebudes per part de residents són inferiors al salari mínim interprofessional. I, amb més contundència, va sentenciar que dues de cada tres pensions estan per sota del llindar de la pobresa.

Un altre dels aspectes en què va posar el focus va ser en la despesa en cotitzacions. “Andorra només destina el 3,6% del PIB a pensions, mentre que la mitjana de l’entorn europeu se situa entre el 7% i el 14%. No hi ha cap altre país a Europa que destini tan pocs diners a pensions”, va exclamar. Així mateix, va incidir que comparant el PIB per capita –de prop d’uns 36.000 euros– amb la despesa mitjana en pensions per habitant “surt la relació més baixa de tot Europa. No es poden tenir unes pensions dignes amb unes cotitzacions tan baixes”.

A més, el representant sindical va mostrar-se perplex amb “l’antigalla” de sostenir la despesa sanitària a partir dels ingressos provinents de les cotitzacions. “Només el 52% de les cotitzacions es destinen al finançament de les pensions. Fa dècades que tots els països van separar la despesa sanitària de les cotitzacions socials”, va apuntar.

Subscrivint el rerefons de les tesis exposades per González, els representants de la gent gran van matisar que la idiosincràsia del mercat de treball andorrà fa que algunes de les dades s’hagin de contextualitzar tenint en compte l’alta rotació laboral del país. “Les pensions són paupèrrimes, però el 40% està per sobre del salari mínim. Clar, l’altre 60% és terrible, però és el que has cotitzat”, va manifestar Jacint Risco, representant dels pensionistes al consell d’administració de la CASS, tot destacant que si una persona ha cotitzat més de 40 anys la taxa de substitució està per sobre del 50% en comparació amb el darrer salari. Al seu torn, el president de la Federació de la Gent Gran, Félix Zapatero, va assegurar que algunes dels jubilats que perceben pensions per sota del salari mínim també reben una prestació complementària del país d’origen on van iniciar la trajectòria laboral.

CAMPUZANO VEU RAONABLE UN TOPALL DE PENSIONS MÀXIMES

El primer ponent que va comparèixer ahir en la comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS va ser l’exdiputat espanyol i membre de la comissió del Pacte de Toledo Carles Campuzano, que va manifestar la importància de comptar amb la “solidaritat intrageneracional” a l’hora d’abordar la reforma del sistema de pensions. En aquest sentit, Campuzano va declarar que seria “raonable” implementar al país un topall màxim de prestacions de jubilació en un sistema públic de pensions. “Una altra cosa és que políticament això sigui acceptable, però mo sembla raonable que un sistema públic de pensions no tingui aquests límits”, va comentar. Així mateix, Campuzano va posar el focus en la necessitat de garantir unes pensions dignes a l’hora d’afrontar la reforma del sistema. “Hem d’oferir la millor renda disponible per a les persones que han deixat de treballar, que no tenen cap altra alternativa d’ingrés que la seva pensió”, va apuntar. Durant la seva intervenció, el dirigent va subratllar que el caràcter de la reforma ha de ser sostenible en el temps perquè tingui eficàcia malgrat que sempre sigui objecte de crítica. “Això passa per recercar el consens, també amb els actors socials, perquè els canvis de majories polítiques no tirin enrere les reformes”, va expressar. A més, Campuzano va assegurar que, de cara a la societat, es trasllada un missatge de seguretat i tranquil·litat “per no afegir més preocupacions”.