Més càrrega fiscal per a les grans empreses

“És obvi i a ningú se li escapa que el Govern, en els propers anys, necessitarà recaptar més diners.” Sota aquesta premissa, el cap de Govern, Xavier Espot, va anunciar ahir que, properament, sense concretar quan, l’executiu entrarà a tràmit parlamentari una reforma de la imposició directa que, principalment, afectarà l’impost de societats i el règim de les plusvàlues immobiliàries. “El nostre sistema fiscal precisa un ajustament per fer el model més equitatiu i, en definitiva, més just”, va afirmar Espot.

Tot i l’ambiciosa declaració d’intencions, el líder de l’executiu va refermar que la voluntat del Govern i dels grups parlamentaris que conformen la majoria “és mantenir Andorra com un país de fiscalitat moderada”. Així doncs, més enllà de l’afany recaptatori, Espot va esgrimir que l’objectiu que persegueix la reforma és que aquelles empreses amb més volum de facturació “contribueixin de forma efectiva, dins d’uns mínims, al sosteniment de les finances públiques”, severament minvades per l’impacte de la pandèmia. No obstant això, segons va assegurar Espot, la recuperació econòmica “és una realitat”, ja que durant el segon trimestre del 2021 el PIB ha crescut un 25% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

De cara al 2022, va projectar la taxa verda sobre els hidrocarburs i la taxa turística com a noves figures impositives, ambdues de caràcter finalista, per abordar els reptes que es plantegen en la lluita contra el canvi climàtic i la millora de l’oferta del sector serveis. En el cas d’aquesta última, Espot va avançar que una part del que es recapti s’invertirà en el finançament de l’edifici multifuncional, infraestructura que va certificar que s’ubicarà a l’antiga plaça de braus i de la qual el comú d’Andorra la Vella assumirà el lloguer.

També en clau financera, el cap de Govern fa fer al·lusió a les recomanacions derivades de l’adhesió ara fa un any a l’FMI. En aquest sentit, va comentar que des de la cartera que encapçala Eric Jover s’està treballant per incrementar abans de final d’any les reserves internacionals “de forma significativa”. A més, va apuntar que el compte de compensació que es nodreix d’aportacions del Govern i dels comuns també passarà a computar-se com una reserva internacional. Igualment, a través del Banc Europeu d’Inversions, Espot va incidir que s’han iniciat converses per tal d’explorar una possible línia de finançament per a projectes d’infraestructures “com podria ser el del ferrocarril per la seva naturalesa transfronterera”.

Seguint el fil dels projectes oberturistes de cara a l’exterior, el cap de Govern va exposar que el propòsit de crear una zona franca està arribant, en termes conceptuals, al seu grau de maduresa. “Hem definit la proposta d’un model propi per a Andorra, s’han identificat possibles ubicacions, s’ha iniciat l’adaptació de la normativa duanera necessària i s’està treballant en la preparació del plec de bases per tal de convocar el concurs internacional durant els propers mesos”, va expressar. Gravitant al voltant de la diversificació econòmica, el cap de Govern va exhibir les benevolències del centre de recerca en immunologia que construirà la multinacional Grifols i va reforçar l’aposta pel transversal procés de transformació digital, que comptarà amb l’ajuda financera d’Andorra Telecom i del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa si aquest valida la sol·licitud realitzada per l’executiu.

Conscient que l’existència d’un “dèficit d’infraestructures de comunicació” conviu amb la caiguda de les inversions davant la “necessitat de reequilibrar els comptes públics després de la pandèmia, Espot va declarar que entre les prioritats de l’executiu en l’àmbit de la mobilitat destaca l’eixamplament de la CG-2 entre Canillo i l’Aldosa; de la CG-1 entre Sant Julià i la frontera hispanoandorrana, i de la CG-3 entre la rotonda del Dos Valires i la rotonda d’Anyós.

Al rerefons del desenclavament geogràfic apareix Europa. L’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) va ser un dels eixos vertebradors del discurs d’Espot, que va augurar “sis mesos especialment intensos i crucials” els que coincidiran amb la presidència francesa del Consell de la UE al primer semestre del 2022. “No n’hi haurà prou amb l’associació amb Europa per diversificar l’economia, però sense aquesta associació, la diversificació serà molt difícil, o pràcticament impossible”, va pronosticar. Escalfant motors pel referèndum que s’albira a l’horitzó, Espot va demanar a la ciutadania “una dosi important de generositat i perspectiva”, ja que va admetre que l’acord “suposarà un esforç d’adaptació per a molts sectors de la nostra economia”. Ara bé, “l’alternativa és l’estancament i el monocultiu d’uns sectors tradicionals que ja estan molt madurs i que tenen el recorregut que tenen”, va sentenciar.

El bloc social

Bona part de la intervenció en matèria social la va monopolitzar la problemàtica de l’habitatge, sobre la qual Espot va apel·lar a la paciència perquè “la lentitud dels cicles del mercat” fa que “les polítiques d’habitatge que hem anat posant en pràctica no donin encara els seus fruits”. Una d’aquestes polítiques que l’executiu preveu materialitzar les properes setmanes és la constitució del fons d’habitatge, que estarà dotat amb més de 10 milions d’euros i que tindrà com a objectiu posar habitatge de lloguer al mercat a un preu assequible.

En la mateixa línia, va recordar que l’any vinent es començaran a construir els habitatges de preu assequible a la zona de la Borda Nova. Per als col·lectius més vulnerables, va expressar que s’oferirà la Casa Aristot Mora, un habitatge de protecció pública que serà una realitat els primers mesos de l’any vinent en virtut del conveni subscrit entre el ministeri d’Afers Socials i la Fundació Privada Armor ara fa tres anys. D’altra banda, va admetre que caldrà mantenir la pròrroga forçosa dels lloguers que expiren el 2022 preveient alhora “mecanismes de flexibilització progressiva que permetin als propietaris actualitzar la renda de lloguer de manera gradual, en aquells casos en què no es genera una desprotecció per al llogater”.

Finalment, de les paraules del cap de Govern també es va desprendre un al·legat a favor de la campanya de vacunació, tot reconeixent que “el percentatge de població adulta que encara no ha decidit vacunar-se continua essent notable”. “No estem en condicions d’afirmar que haguem assolit l’anomenada immunitat de ramat”, va afegir.

MÉS

-AFERS EXTERIORS

A principi d’octubre es tancarà el CDI amb Hongria i durant els propers mesos es continuaran les negociacions amb Bèlgica i els Països Baixos.

-FUNCIÓ PÚBLICA

En les properes setmanes el Govern entrarà a tràmit parlamentari una reforma de la Funció Pública per millorar la participació sindical i homogeneïtzar la condició de funcionari.

-ANDORRA TELECOM

Les inversions d’Andorra Telecom es focalitzaran en el desplegament de la xarxa 5G, l’increment de la connectivitat i de la banda ampla internacional amb una nova línia amb França.

-FEDA

La parapública enfocarà el futur a curt termini a culminar la xarxa de cogeneració a Escaldes-Engordany i engegarà una central de cogeneració al Pas de la Casa.

-MEDI AMBIENT

A partir del projecte de llei d’economia circular que està a tràmit parlamentari s’elaborarà un pla nacional de residus.

-AFERS SOCIALS

La llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i oportunitats i a la no-discriminació entre homes i dones espera veure la llum durant l’actual legislatura.

-JUSTÍCIA

Els propers mesos s’entrarà a tràmit parlamentari el projecte de llei del procediment contenciós administratiu.