Miquel afirma que sense ser paradís fiscal ningú no hauria portat diners a Andorra

L’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel no cessa en la voluntat de demostrar que el banc va dur a terme correctament els mecanismes de control per evitar el blanqueig de capitals. Demostrar que el delicte origen dels diners era l’evasió fiscal, no tipificada al Principat en aquell moment, és l’objectiu de les defenses, mentre que el fiscal general insisteix a conèixer els detalls dels mecanismes de l’entitat per esbrinar si sabien que provenien d’activitats il·lícites d’origen criminal realitzades per l’empresari xinès Gao Ping i blanquejats a BPA a través de l’empresari valencià Rafael Pallardó. En la segona sessió de la vista oral del judici després de l’aturada de l’estiu, l’exresponsable del banc va admetre que “el senyor Pallardó ingressava diners B a Andorra”, una activitat que va recordar que també es feia en altres entitats del país. “Si Andorra no fos un paradís fiscal, evidentment ni el senyor Pallardó ni ningú ingressaria diners a Andorra perquè seria més comode fer-ho a la Caixa, a Barcelona”, va sentenciar.

Les declaracions responien a les preguntes del fiscal general sobre els mecanismes de control de l’entitat. Miquel va reiterar que hi havia diligència reforçada sobre l’operativa de Pallardó i que s’analitzaven les seves accions sense que això signifiqués que hi hagués indicis d’actes il·lícits. En aquest sentit, Miquel va indicar que el banc demanava informació sobre l’empresari de manera periòdica per donar resposta al que establia la normativa amb relació a algunes operatives però no perquè es tingués sospita que l’empresari “no estava net”.

El principal acusat de la causa primera de BPA va explicar que el comitè intern del banc que vetllava per la prevenció del blanqueig va analitzar l’operativa de Pallardó perquè aquesta tenia diferents elements que així ho feien necessari, com ara moviments en efectiu i transferències a la Xina. “El comitè reflexiona sobre això per entendre la versemblança de l’activitat del client”, va relatar, afegint que “per valorar-ho cal informació i és el gestor qui la cerca, el departament l’analitza i el comitè la valora”. “S’analitzen les variables i la coherència que tenen”, va exposar Miquel just abans d’afirmar que “l’activitat del senyor Pallardó era extremadament coherent i consistent en el temps, sempre feia el mateix i persegueix pagar factures comercials, d’un negoci que té molta rotació i genera molts ingressos”.

El bancari també va exposar que les transferències que Pallardó feia a la Xina sempre van estar justificades amb una factura o el document corresponent que acredités l’origen dels diners. A més, va afirmar que l’entitat mai no va rebre cap demanda d’informació complementària sobre l’operativa de l’empresari a la Xina per part de cap dels corresponsals bancaris que intervenien en l’acció.

LA INSISTÈNCIA DESESPERA

Seguir la vista oral del judici de la primera causa de BPA requereix una bona dosi de paciència per totes les parts implicades. El relat és lent i dona voltes constantment sobre el mateix. L’ambient, en general, és distès entre processats i acusació i fins i tot el tribunal deixa espai per a alguna broma de tant en tant que fa més aliè el pas de les llargues jornades a la seu de la Justícia. Amb tot, la insistència del fiscal general sobre els controls del banc acaba desesperant en algun moment l’exresponsable de BPA, que si d’alguna cosa segur que no se’l pot culpar és de falta de paciència en les seves explicacions. Algun “són ganes de...” o n “sí!” més contundent de l’habitual van escapar-se ahir de la boca de Joan Pau Miquel en escoltar les preguntes del fiscal. També en alguna ocasió les qüestions plantejades per Alfons Alberca van provocar la reacció d’alguns dels processats presents a la sala. Vista la resposta de l’exbanquer, el president del Tribunal, Enric Anglada, va recordar a l’acusat que té dret a no respondre alguna de les qüestions si així ho considera oportú. L’exconseller delegat del banc, però, es va limitar a demanar disculpes per haver apujat el to i va seguir amb la diplomàcia que el caracteritza la resta de la sessió.