Un equilibri d'intangibles

No sé si ho hauré aconseguit, però és un discurs que correspon bastant al meu tarannà personal, del Govern i de la majoria: que és la forma de veure la política en clau positiva, integradora i de no entrar en la confrontació”, va expressar el cap de Govern, Xavier Espot, en declaracions als mitjans de comunicació instants després de finalitzar la seva intervenció de gairebé dues hores. En el primer tram del seu discurs, Espot va fer un extens repàs a la incidència que ha tingut la pandèmia al país des d’una perspectiva sanitària i econòmica, aportant dades per dimensionar els recursos mobilitzats per part de l’Estat. A partir d’aquí, el fil argumental del seu discurs va entroncar en un al·legat a favor de la confiança en les institucions, tot enaltint aspectes relacionats amb el multilateralisme que sovint sonen allunyats del dia a dia del carrer. Posats, però, a parlar de diplomàcia internacional, el que la ciutadania, de ben segur, té més present va ser el continu estira-i-arronsa entre el Govern i la Generalitat de l’hivern passat que va deixar restringida la circulació cap al sud, quelcom que no va fer cap favor en la confiança en les institucions. Potser per això s’explica que a l’hora de beneir el Coprincipat només es recordés d’agrair “les relacions privilegiades amb la República Francesa”.

“Som un país diferent i, a la vegada, som un país europeu.” Aquest va ser el mantra que va repetir amb diferents analogies durant el seu discurs. I és que, al voltant de la identitat, Espot va pronunciar un autèntic equilibri d’intangibles que, portats a la pràctica, està per veure si casen amb la idiosincràsia andorrana. “Tenir una identitat forta i a la vegada format part d’un projecte més gran”, “ser reconegut, poder ser entès, ser homologable ha d’equivaldre –per a nosaltres– a ser percebuts com un país diferent en positiu”, “l’única manera de seguir sent diferents és obrint-nos a un món fet de la suma de moltes diferències”... bé, potser no hauria anat malament desenredar el conjunt d’idees filosoficometafòriques per venir a dir que si Andorra vol avançar en un procés d’internacionalització molt probablement haurà d’assumir renúncies en l’statu quo.

Precisament, preguntat per la manca de concreció en el contingut, Espot es va mostrar vehement. “El debat d’orientació política no ha de ser un reclam publicitari”, va defensar-se. Certament, els “focs d’artifici”, tal com va dir, es van comptar amb els dits d’una mà, ja que si per alguna cosa es va caracteritzar el discurs d’Espot va ser per radiografiar un acurat diagnòstic d’un país que a poc a poc recupera el batec. Ara bé, en aquest exercici de dibuixar el full de ruta de Govern pel que resta de legislatura, el detall de les accions a realitzar en aspectes de rabiosa actualitat com la salut mental o la violència de gènere es van quedar curts. Sobta, per això, que tampoc fes cap referència a la reestructuració del Govern.