“Farem una autopista digital on es connectin les entitats”

El director general d’Andorra Telecom porta més de vuit anys com a think tank de les telecomunicacions al país. En aquesta entrevista, Jordi Nadal analitza el repte de la digitalització, desglossa com ha de ser l’agència de ciberseguretat nacional i parla de l’impacte que ha tingut la pandèmia en el consum de dades.

En què consistirà l’aportació d’Andorra Telecom en el procés de transformació digital?

Hem fet una inversió de 4,5 milions d’euros per impulsar el projecte en un horitzó de tres anys. I, al marge dels diners, des d’Andorra Telecom hem cedit algunes de les persones que tenen més experiència en temes digitals per impulsar aquesta iniciativa.

En què s’ha de traduir?

Estem parlant de fer un bus, una espècie d’autopista digital, on es connectessin totes les entitats públiques i privades d’Andorra per tal que l’intercanvi d’informació sigui molt fluid. Per exemple, que amb el número de la CASS automàticament et pots donar d’alta d’un telèfon i Andorra Telecom, gràcies que està tot connectat, pot saber la teva adreça i tenir totes les dades necessàries per donar-te d’alta.

La cessió de dades. Ui... delicat.

La gràcia d’aquest bus és que la informació és privada i anònima. Cada accés a aquesta informació es notifica a l’usuari perquè tingui la seguretat de rebre qualsevol transacció.

Com si fos la història clínica compartida?

És un bon exemple. Tot el personal mèdic pot accedir-hi per afegir informació i quan s’escaigui extreure-la però l’usuari també ha de ser qui està accedint allà. La història clínica compartida és una petita part de totes les dades que, si ens posem a pensar, tenim que poden ser útils perquè no ens atabalin a l’hora de fer una transacció o un tràmit.

De quina manera es pot beneficiar el teixit econòmic?

El primer objectiu és la digitalització de l’Administració per simplificar la burocràcia. Però després totes les empreses que hagin de liquidar impostos ho podran fer de manera automàtica en lloc d’haver d’enviar correus, omplir documents o fer cues.

I això serà una realitat el 2023?

Són d’aquests projectes que progressivament veuran la llum perquè s’han d’anar endollant a la xarxa les diferents institucions. Abans, però, cal crear una identitat digital única perquè tots els andorrans i les empreses ens permetin identificar-nos en aquest bus.

Pel que diu, entenc que forçosament es perdran llocs de feina...

Quan automatitzes els processos és veritat que sobren intermediaris, que acostumem a ser les persones. Des d’un punt de vista d’eficiència econòmica es produirà un estalvi de personal, especialment en llocs de feina on hi ha un gran volum de persones fent el mateix.

Sobre l’agència nacional de ciberseguretat. Què, com i per què?

Tots els països desenvolupats tenen una entitat, que sol ser pública, que són les orelles i els ulls que vigilen tot el que està passant a nivell de ciberseguretat. És a dir, no seríem bombers que apaguem el foc, sinó que donaríem avisos a particulars i sobretot a empeses d’amenaces de phising o hackers.

Crearan un exèrcit digital sense armes? Com pensen combatre?

La missió principal de la cibervigilància és avisar que està passant quelcom perillós. Aquestes entitats estan connectades i quan, per exemple, surt un virus a Rússia que està atacant Ucraïna i es va propagant per Europa, ja rebem l’avís.

I això ocorre molt?

Molt més del que ens imaginem. Hi ha empresaris que fins i tot els han arribat a segrestar la comptabilitat de l’ordinador.

Parli’m de la pandèmia i l’impacte que hi ha hagut en el consum de dades.

Va incrementar increïblement. A l’abril del 2020 va créixer el consum de dades un 40%, que és una bestialitat. I el consum, sobretot, venia del vídeo i l’streaming: Netflix, Movistar+, HBO, YouTube...

Van arribar a patir perquè es tensés la xarxa?

Mentre altres operadors s’ofegaven i van haver de demanar a Netflix que degradés la qualitat dels seus continguts, a nosaltres tot ens va funcionar bé. Són anys i anys afegint seguretat i desitges que no arribi mai el dia que ho hagis de posar a prova... i durant el confinament va aguantar molt bé. Aleshores és quan poses en valor tot allò que has fet anys enrere perquè la gent no noti res malgrat l’increment de consum. És molt indesitjable que el país es quedi ofegat. L’any 2004 per culpa de l’ADSL vam viure un episodi així i això no tornarà a passar perquè estem fent inversions molt fortes perquè augmentar la capacitat de la xarxa.

I mantenir quotes tan elevades de consum és rendible econòmicament?

No, certament no. La gent paga el mateix independentment de si a casa gastes 10 gigues o 2.000 gigues. On sí que vam tenir un increment d’ingressos va ser amb aquella gent que necessitava que el wifi li anés molt bé per tot arreu. Abans de la pandèmia el wifi anava bé al menjador i a les habitacions però potser regular a la cuina. I quan van haver de conviure teletreballant i teleestudiant pares amb fills en habitacions diferents llavors ens van trucar famílies per tenir més dispositius per incrementar la cobertura i la velocitat.

I això ha estat un suflé durant el confinament o s’ha mantingut?

S’ha mantingut bastant. El teletreball s’ha estès i continuem rebent peticions de gent que vol més velocitat. De fet, els ingressos nacionals han crescut perquè hi ha hagut més gent que ha vingut a viure al país.

Alguns d’ells... ‘youtubers’!

Sí, estem encantats que els youtubers hagin triat Andorra perquè la seva eina de treball és la connexió a internet. Són bons clients, però estem parlant que potser n’hi ha una cinquantena al país i a Andorra estan venint a viure també molts nòmades digitals.

Han rebut nou propostes per a la nova seu d’Andorra Telecom. Com se l’imagina?

Tots els membres del jurat han quedat molt satisfets de les propostes rebudes, però no puc avançar res. L’edifici haurà de ser maco i està a l’alçada de la parcel·la on estarem ubicats, a banda que l’espai de treball haurà de donar dinamisme a la zona.