La zona franca s'instal·larà als terrenys de la gossera

La zona franca es comença a albirar en un futur pròxim. El que semblava una proposta a llarg termini destinada a acontentar l’opinió pública per l’atractiu evident que té una zona lliure d’impostos ja té ubicació. Segons ha pogut saber el Diari, s’ubicarà al terreny que ocupa actualment la gossera, pràcticament a tocar amb el límit fronterer amb Espanya.

Una zona molt lògica tenint en compte que les matèries primeres arribaran bàsicament per Espanya gràcies que la comunicació per carretera és millor que per França i aquest ha de ser un lloc on les empreses manufacturin per exportar amb un règim fiscal especial.

El cap de Govern, Xavier Espot, hi va fer esment durant el seu discurs en la primera jornada del debat d’orientació política. El líder taronja va explicar que s’ha fet una anàlisi dels models internacionals per disposar d’elements que permetin apostar per un model propi per a Andorra. També va comentar que s’han identificat i analitzat possibles ubicacions i s’ha iniciat l’adaptació de la normativa duanera necessària. En realitat la ubicació està ja decidida i el projecte de llei, que depèn del ministeri d’Economia, està a punt d’arribar als consellers generals de la majoria, cosa que vol dir que no es trigarà gaire a iniciar la feina legislativa. Així mateix, s’està treballant en la preparació del plec de bases per tal de poder convocar el concurs internacional durant els propers mesos.

De fet, fa ara quasi dos anys que Jordi Gallardo va destacar la necessitat d’una fiscalitat particular que afavoreixi l’arribada d’inversió estrangera o bé faciliti la instal·lació d’espais logístics per al trànsit de mercaderies. Un projecte que des de l’UPA s’ha reivindicat com a propi, acusant el Govern d’apropiar-se amb la idea.

Acord d'associació

La creació i aplicació aniran parcialment condicionades per l’acord d’associació amb la Unió Europea i les diferents qüestions que se’n puguin derivar. El número dos de govern va acotar dues grans possibilitats per desenvolupar aquesta iniciativa: un model basat en la logística i un altre de caràcter fiscal.

El primer dels models es basa en la importació i exportació de mercaderies, amb una baixa tributació, i que permet establir importants bases logístiques que poden ser emprades tant pel comerç tradicional com especialment per l’e-comerce. Un altre és el de Mont-real. Òbviament, el Govern està buscant un lloc on reubicar la gossera.

ELS AVANTATGES D'UNA ÀREA SENSE IMPOSTOS

Què és una zona franca? El portal especialitzat Wolters Kluver ho defineix com una àrea geogràfica físicament delimitada, exempta d'aranzels a la importació i d'impostos indirectes interns. L'entrada de mercaderies procedents d'un tercer país es realitzarà sense haver de pagar drets aranzelaris d'importació de la mercaderia ni impostos indirectes. Això suposa no haver de presentar declaració duanera prèvia a l'entrada de les mercaderies sent, a més, il·limitat el període d'emmagatzematge de mercaderies en una zona franca. Durant el temps en què les mercaderies romanguin dins d'una zona franca, poden ser sotmeses a processos de manipulació simple, com mescles o divisions, envasat i embalatge, marcat o extracció de mostres.

L'EXEMPLE TURC

El Govern no ha amagat el seu interès pel model que funciona a Istanbul. Hi ha unes zones de diferent fiscalitat, en funció de les indústries que s’hi volen instal·lar, de manera que s’afavoreix la proliferació de barris que funcionen com a ecosistemes. També ha parlat de la particularitat de Mont-real. L’executiu no descarta un model híbrid basat en una fiscalitat que fomenti l’arribada de fluxos de capital i a la vegada permeti el moviment de mercaderies sense suportar una doble càrrega impositiva que faci perdre competitivitat. El Codi Duaner de la Unió Europea ha introduït reformes de certa importància en el règim jurídic de les zones franques duaneres. Fins i tot alguns països han creat, en els últims anys, les anomenades zones franques urbanes, permetent que les empreses que s'implantin gaudeixin d'importants beneficis fiscals, en particular en l'àmbit de la imposició directa. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIR), una característica important de la globalització ha estat la ràpida expansió a tot el món de zones franques d'exportació, que són definides per l’organisme com a “zones industrials dotades d'incentius especials per atraure els inversors estrangers, en les quals els materials d'importació se sotmeten a un cert grau de procés industrial abans de ser de nou exportats a altres països”.