El centre de reeducació juvenil tindrà participació privada

El Govern està preparant el plec de bases per treure properament a concurs, que serà de caràcter internacional, la cerca de professionals per al futur centre residencial d’educació intensiva (CREI). Així ho va assegurar ahir la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, durant l’emissió del programa Parlem-ne, de Diari TV, la televisió del Diari d’Andorra. En aquest sentit, la ministra va assenyalar que des de l’executiu s’està treballant per aconseguir una fórmula publicoprivada pel centre perquè els llocs de treball no depenguin laboralment de l’administració.

“Són perfils tècnics difícils de cobrir a través de la contractació pública. A més, com que són llocs de treball que contínuament estan canviant no tenen la vocació de ser un lloc de funcionariat, sinó d’experts en la matèria, va explicar. De fet, Pallarés va comentar que algunes entitats internacionals ja han mostrat interès pel projecte. Amb relació als terminis, Pallarés va mostrar-se confiada que l’edifici pugui estar acabat a final d’octubre per tal que el projecte pugui esdevenir una realitat durant aquesta legislatura.

Sobre el CREI, la titular d’Afers Socials, Joventut i Igualtat va exposar que també s’està treballant per cohabitar en el mateix espai un centre de dia en el qual hi puguin conviure joves que a la nit puguin seguir residint a la seva llar amb les seves famílies. De totes maneres, Pallarés va puntualitzar que s’haurà d’analitzar cada cas de forma individual, ja que els trastorns no només són de conducta, sinó també de salut i addiccions.

Seguint amb la temàtica d’adolescents passant per situacions conflictives, la ministra va incidir en la problemàtica del consum d’alcohol i de drogues, que va reconèixer que ha augmentat durant la pandèmia. Sobre aquesta qüestió, va advocar pel pla nacional contra la drogodependència com “una iniciativa dinàmica” que, a banda de la realització de tallers preventius, també tingui presents “les noves maneres de comunicar amb els joves”. “Hem de formar els formadors perquè fer el mateix porta els mateixos resultats”, va expressar.

A més, respecte a l’impacte de la pandèmia, Pallarés va constatar que la xifra de joves que s’han volgut autolesionar ha anat a l’alça, raó per la qual va demanar la implicació de tota la societat. “El treball de prevenció no ha de recaure només en l’escola”, va apuntar. Per tot plegat, també va posar sobre la taula la possibilitat de compartir experiències de joves que hagin passat per situacions així i ja estiguin reinserits “per donar una visió diferent”.

DIVUIT MESOS PER A LA BORSA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

L’exministra de Funció Pública Judith Pallarés va afirmar que la reforma de la Llei de Funció Pública entrarà a tràmit parlamentari a l’octubre. Una de les novetats del text és que l’adminsitració crearà bosses de treball “en aquells llocs on hi ha més demanda” i passarà a ampliar-se de 12 a 18 mesos la vigència del període de selecció. És a dir, que un cop superat l’edicte es conservarà la plaça a la borsa de treball durant un any i sis mesos. A més, Pallarés va subratllar que es prioritzarà la mobilitat interna a l’hora de cobrir vacants “per optimitzar recursos propis”.

AFERS SOCIALS NO HA REBUT CAP DENÚNCIA CONTRA EL DIRECTOR DE LA CREU ROJA

“No tenim cap informació ni cap denúncia o queixa per part de cap treballadora. Mai se’ns ha portat cap carta”, va declarar la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, respecte a l’acusació d’assetjament sexual que pesava sobre el director de la Creu Roja, Jordi Fernández. En aquest sentit, Pallarés va recalcar que “si consideren que hi ha una informació que ha de ser investigada per si hi ha cap delicte, la nostra obligació és dir-los que ho han de comunicar”. En aquest sentit, cal recordar que el mes d’agost el director de la Creu Roja va ser apartat de les seves funcions i des de la direcció de l’entitat se li va donar una excedència de sis mesos. Segons la versió de les treballadores que van formalitzar una queixa interna a l’entitat, les presumptes actuacions de Fernández s’haurien basat en insinuacions i comentaris inapropiats, tot i que no ha transcendit que els comportaments hagin anat a més. Jordi Fernández va començar a involucrar-se amb la Creu Roja l’any 1986 com a voluntari socorrista, activitat que va desenvolupar durant 22 anys. Temps després, el 2017, Fernández va fer el salt a la junta directiva amb Josep Pol com a president.