La polèmica del vel al Lycée s'estén a Govern

La denúncia d’una família de religió musulmana contra el Lycée Comte de Foix per prohibir a la seva filla portar el hijab a l’escola ha activat una situació que fins a la data i de manera pública no s’havia donat al Principat, i que compromet el Govern més enllà del ministeri d’Educació. El cas es va donar la setmana passada a l’inici de curs. La mare de dos menors bessons d’11 anys va denunciar a la policia el Lycée per aquesta prohibició i des d’aleshores cap dels dos nens ha tornat a l’escola en senyal de protesta. En un primer termini, el servei d’inspecció del ministeri d’Educació està recollint informació sobre el cas després que el Lycée comuniqués l’absència a les classes d’ambdós menors. Des del ministeri confirmen aquest extrem i també que, de moment, la família no s’ha posat en contacte amb Educació per traslladar les circumstàncies que afecten els infants. Tampoc, segons informen des del ministeri Afers Socials, Joventut i Igualtat. De fet, la ministra Judith Pallarés traslladava ahir al vespre que no hi ha constància al ministeri del contacte i que espera tractar el cas al consell de ministres d’avui amb la ministra d’Educació.

Aquest és un punt important, perquè degut a les particularitats dels sistemes educatius a Andorra s’introdueix un element central de l’escola francesa, com és la laïcitat, en un context forà a causa dels convenis signats entre ambdós països. Així, el conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el de la República Francesa en l’àmbit de l’ensenyament signat el 9 d’octubre del 2014 declara a l’article 1 que “els centres d’ensenyament francès al Principat d’Andorra [...] n’asseguren l’ensenyament d’acord amb els principis de gratuïtat, de laïcitat i d’obligació escolar vigents en els centres públics escolars a França”. És a dir, a més del currículum escolar, la metodologia docent i tot allò relacionat amb la francofonia, els centres d’ensenyament com és el cas del Lycée mantenen la laïcitat tal com està establerta a França.

Això significa que, segons la Llei ad hoc del 15 de març del 2004, els símbols religiosos ostentatoris, com són el hijab, el quipà o les creus de certes dimensions estan prohibits a les aules. No així els símbols no ostentadors, com una cadena de mà amb una frase de l’Alcorà, un penjoll amb una petita creu o una estrella de David, per exemple.

En aquests casos col·lideixen dos drets fonamentals, com és la llibertat religiosa i el dret a l’educació. L’article 20 de la Constitució andorrana garanteix el dret a l’educació orientat al ple desenvolupament de la personalitat i la dignitat humana, però també reconeix la llibertat dels progenitors a escollir una educació moral i religiosa per a llurs fills. En aquest cas concret del vel al Lycée, cal tenir en compte que es tracta d’una nena d’11 anys, edat en què la personalitat encara no està definida i on és important garantir-ne el seu ple desenvolupament. Un cas diferent és, per exemple, l’educació superior, on portar un hijab difícilment pot ser vetat perquè la persona és adulta.

Pel que fa la l’Escola andorrana, la legislació que la va regular el 1989 estableix, entre d’altres, que la seva missió és “transmetre coneixements científics, tècnics, humanístics, artístics, religiosos i ètics”, un coneixement, el religiós, que ja no preveu el decret legislatiu del 30-05-2018 de publicació del text refós de la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre del 1993, el qual només fa referència a l’article 3 c) que l’activitat educativa s’adreça a transmetre coneixents científics, tècnics, humanístics, artístics i ètics.

LEGISLACIÓ

França sense símbols

Els símbols religiosos considerats ostentadors com ara una gran creu, un quipà o el hijab estan prohibits al sistema educatiu francès.

Tolerats a Espanya

El sistema educatiu espanyol no prohibeix per norma general els símbols religiosos a l’escola, tret de circumstàncies concretes i específiques.

Andorra, enmig

L’escola andorrana no prohibeix els símbols religiosos, però el dret a l’ensenyament a Andorra inclou el sistema francès, que sí que els prohibeix.

ABSENTISME ESCOLAR CONSENTIT PELS PARES

El protocol que regula què es considera absentisme i com s’ha de tractar per part de les escoles i dels responsables d’inspecció del ministeri estableix que en cas d’absentisme consentit o encobert pels pares o tutors, es pot sol·licitar la intervenció de l’àrea d’inspecció educativa, més enllà dels criteris a seguir per qualificar el tipus d’absentisme que presenti l’alumnat en concret. Això activa uns mecanismes que són més cautelosos en casos d’absentismes concrets o absentismes parcials. Arribats al punt en què ha d’intervenir l’àrea específica d’inspecció educativa, el primer que es fa es recollir informació i obrir un expedient, que és el cas en què es troben ara els fets ocorreguts al Lycée. Un cop tancat aquest expedient, es crida la família per recordar els drets constitucionals del menor a rebre una educació i el deure dels pares de garantir-ne l’assistència. Cal destacar que aquest tràmit de convocar la família no pot allargar-se durant més de deu dies hàbils després de la notificació a la citada àrea específica d’Educació. Tots els protocols decauen si l’alumne o l’alumna tornen a l’escola amb regularitat, sigui quin sigui el cas.