“Tinc una amiga que va estudiar a Portugal...”

Quan en un debat entre dos polítics que estan al Govern i a l’oposició s’exposa una situació concreta, els manuals de comunicació política recomanen tenir a mà un exemple per criticar la gestió o defensar l’acció de l’executiu en funció del rol que toqui assumir. Així, si el tema de debat és que el passaport andorrà limita alguns supòsits per estudiar a l’estranger, el polític de l’oposició trobarà un cas proper en què hi va haver mil problemes i el representant de l’executiu traurà a la llum un cas en el qual tot va anar sobre rodes. Així va passar en el debat entre Adrià Espineta, president de la secció jove de Demòcrates per Andorra (DA), i Pere Baró, secretari d’organització del Partit Socialdemòcrata (PS). En aquest cas, Baró, per raons personals, coneix el cas d’una jove que va anar a Portugal a estudiar i pel tema del passaport va haver de tornar perquè no va poder regularitzar la situació, mentre que Espineta va fer menció a una persona coneguda per ambdós que va poder fer els estudis sense cap problema.

A aquest punt del debat es va arribar perquè el PS proposa l’aprovació d’un seguit de lleis que permetin rebaixar els anys d’estada al país i no haver de renunciar a la nacionalitat d’origen per gaudir de drets polítics. Això facilitaria, en la seva opinió, que les ràtios d’abstenció a les eleccions fossin més baixes entre els joves. D’altra banda, des de la secció jove de DA es defensa que la desafecció política no té res a veure amb els criteris per obtenir la nacionalitat i, a sobre, “hi ha risc que la identitat andorrana quedi diluïda per l’ús dels passaports dels països d’origen”, segons va afirmar Espineta. Tots dos coincideixen que hi ha un problema al país de representació política, però per a DA el que cal és “comunicar millor, tant des dels partits com des de les institucions”, i “buscar altres vies per encoratjar la ciutadania a participar”, i, en canvi, per al PS “l’abstenció significa que hi ha una baixa integració al país”, la qual milloraria, en la seva opinió, amb la legislació proposada, que reivindica que “una persona no ha de renunciar al seu origen perquè estimi Andorra”.

Un altre dels temes que van protagonitzar el debat va ser l’accés a l’habitatge i els salaris. Ambdós es van mostrar “conscients” del problema, però per al representant del partit que està al Govern “l’executiu ha fet grans esforços per posar sobre la taula aquest problema”, i cita la creació de l’Institut de l’Habitatge, la taula de l’habitatge, el fons de l’habitatge i els habitatges a preus accessibles i de lloguer social. Unes mesures davant de les quals el PS, a l’oposició, recorda que una proposta seva va permetre incorporar a la taula els inquilins i els joves. Pel que fa al salari, tots dos van assumir que cal apujar-lo; l’executiu orientat cap a l’objectiu d’acabar la legislatura amb un salari mínim que sigui igual al 60% del salari mitjà del Principat, com marca la Carta Social Europea, i l’altre, el PS, proposant “un increment anual del 10% fins assolir un 40% d’augment en quatre anys”.

En darrer terme, els problemes que tenen els joves per emancipar-se incardinen els preus de l’habitatge, els salaris baixos i la falta de feina qualificada. Per a Pere Baró, les ajudes directes no són una solució a llarg termini i assegura que “si hi ha moltes ajudes vol dir que no s’està legislant bé en Afers Socials”, mentre que Adrià Espineta conclou afirmant que “és molt fàcil proposar accions immediates, però allò complicat és arribar-hi”.