La meitat dels diners de Pallardó a BPA procedien de compensacions

El 50% dels diners que l’empresari valencià Rafael Pallardó va ingressar als comptes que tenia oberts a Banca Privada d’Andorra (BPA) entre els anys 2008 i 2011 els va compensar amb clients de l’entitat intervinguda el març del 2015 després de la nota de la FinCEN nord-americana. És a dir, que uns 34 milions d’euros dels aproximadament 68 milions que Pallardó va ingressar, sempre en efectiu, als seus comptes els van entrar clients del banc que van fer intercanvis de diners fora del Principat amb l’empresari. Uns diners que provenien de les activitats comercials que Pallardó feia amb empresaris xinesos. Uns ingressos dels quals BPA no sospitava que provinguessin d’activitats il·legals i que Pallardó blanquejava a través de l’entitat.

Ho va explicar l’exconseller delegat del banc Joan Pau Miquel, en les declaracions que va fer durant la instrucció de la causa i que ahir es van sentir, ja fos en boca dels secretaris judicials o enregistrades, en una nova sessió del judici per la causa primera de BPA. El banquer explicava, a tall d’exemple, que l’entitat només va guanyar 14.000 euros entre el 2008 i el 2011 amb les operacions que feia Pallardó amb BPA i que totes les factures que va pagar a través dels seus comptes, unes 200, eren d’empresaris xinesos. També afegia que l’empresari valencià va treballar amb 24 societats xineses i que BPA no sabia quines eren, ja que mai havia explicat a l’entitat la seva relació amb aquests empresaris.

L’exconseller delegat també admetia operatives que als que segueixen el judici pel cas Gao Ping no els sorprenen. “N’he fet moltes, de compensacions, n’he ordenat moltes al llarg dels vint anys de professió”, va dir en el seu dia davant la batlle instructora, admetent que “sempre ho he assumit com a part de la feina”.

El judici es reprèn dilluns amb el torn dels advocats defensors.

'LA VIDA SIGUE IGUAL'

Siempre hay por quien vivir y a quien amar. Siempre hay por que vivir por que luchar. Al final las obras quedan las gentes se van. Otros que vienen las continuaran la vida sigue igual.” Ho va començar a cantar l’espanyol Julio Iglesias l’any 1969. El 2021 i a la sala magna de la seu de la justícia, la vida sigue igual. Parlem del judici per la causa primera de Banca Privada d’Andorra (BPA). El judici pel cas Gao Ping. El judici que sembla aturat en el temps. On dins la sala de vistes del Tribunal de Corts la vida segueix igual. I és que vam tancar les primeres jornades del judici, les celebrades abans de l’aturada d’estiu al juliol, amb l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel defensant les bones praxis de l’entitat en matèria de prevenció de blanqueig en el marc de l’interrogatori del fiscal general, Alfons Alberca. Dimarts de la setmana passada la vista es va reprendre amb l’únic canvi respecte a setmanes abans del moreno platja d’alguns dels protagonistes del judici que havia de ser el més mediàtic de la història d’Andorra i que hores d’ara només cobreix cada dia un diari digital molt proper a la família expropietària del banc i la televisió pública. Ben tornats els periodistes del Diari, la vida ha seguit igual a la sala, amb Joan Pau Miquel defensant-se amb els mateixos arguments que esgrimeix des de l’inici de la vista. Dimecres passat, de sorpresa per a la majoria, el fiscal general va decidir que ja havia acabat el seu interrogatori. I després que l’advocat que defensa els interessos del Govern, Manuel Pujadas, es trobés amb el no de l’exconseller delegat del banc a respondre a les seves preguntes, Alberca, amb el suport de l’acusació pública, va decidir que volia que es llegissin les declaracions de Miquel a les autoritats després de la intervenció del banc i sentir les que s’havien enregistrat. Una petició a la qual el tribunal va accedir i que ahir va provocar un nou episodi esperpèntic. Els dos secretaris judicials llegint per torns les declaracions del banquer fins al migdia i mitja hora després, i fins ben entrada la tarda, els presents escoltant les declaracions de Miquel a la Batllia. Res de nou, el mateix que ha estat explicant des de la represa del judici. La vida segueix igual, però només hi havia 10 dels 24 processats, dispensats per la sala.