Una aposta valenta

Gràcies per a la teva contribució a enriquir la nostra parròquia en història”, deia sincerament Francesc Camp, cònsol major de Canillo, a l’escriptor Iñaki Rubio per donar obertura a l’acte. Tot just uns dies després que els mitjans anunciessin l’arribada de la segona edició de Morts, qui us ha mort? (Ed. Comanegra) en temps rècord, l’auditori del Palau de Gel acollia la presentació de la novel·la. Concretament, a la zona zero de la història. “És un episodi que roman a la memòria de molts andorrans. Servirà a noves generacions perquè coneguin els fets ocorreguts”, va assegurar ahir Camp, a part de destacar la precisió de l’autor per recuperar un dels crims més coneguts d’Andorra. “Entenc que l’objectiu final és portar el lector a plantejar-se qui van ser les víctimes reals de la història”, hi va afegir el cònsol.

“Morts, qui t’ha mort?”, a part de ser una frase que utilitzaven irònicament els antics batlles mentre colpejaven el crani d’algun difunt executat per la justícia també és el nou títol del llibre d’Iñaki Rubio, una novel·la a cavall entre la crònica negra i la crònica històrica que repassa el controvertit cas de l’últim condemnat a mort d’Andorra, Pere Areny. Un tema que, segons David Gálvez, escriptor i company de Rubio present també a l’acte d’ahir, va ser una opció valenta. “Me la jugava i m’exposava molt. Penso que era hora de parlar-ne perquè ja han passat prou generacions per afrontar-ho”, va confessar l’autor, a més de comparar l’episodi amb una ferida oberta de la qual fins ara només se n’havia parlat amb la boca petita en algunes sobretaules familiars.

Durant la presentació del llibre, doncs, Rubio i Gálvez van repassar diversos temes i van fer incís en la lectura de la sentència de l’última pena capital, que de fet és l’eix central de la novel·la. “Va ser un episodi molt ancestral. En aquells moments el Tribunal de Corts no sabia com jutjar el cas i van recórrer al Manual Digest, un recurs que es trobava totalment desactualitzat per aquella època”, va relatar Rubio, a part d’afegir que el llibre fa un retrat de l’Andorra del moment. Concretament comença a final dels anys trenta i s’estén fins a principi dels anys quaranta. “Hi ha una trobada entre dues Andor­res. L’Andorra dels usos i costums i una Andorra més moderna”, va explicar.