Taxa de tinença dels comuns
Un cens d'animals d'escassa fiabilitat
Propietaris i veterinaris es queixen de les repetides errades que detecten al registre
Un veterinari fa una ecografia a un gos.
L’aplicació de la taxa de tinença d’animals per part dels comuns ja ha començat però sense gaire bon peu. La majoria dels veterinaris del país estan rebent queixes que assenyalen la inexactitud de les dades del Cens de Registre d’Animals (CRA). Els propietaris s’estan trobant amb reclamacions per animals que estan morts o, a la inversa, animals vius que no consten com a tals en aquest registre.
El professionals no entenen per què aquest desfasament en un registre que a priori s’està treballant des de fa 15 anys i en el qual es va fer un tall per aconseguir un dibuix de la situació al més proper possible. “És clar, si no són capaços de saber la població real d’Andorra, no podem demanar que se sàpiga el nombre real de gossos que hi ha al país”.
Les queixes son nombroses i els exemples, de tota mena. N’hi ha que es troben que la nova mascota no està registrada malgrat que el veterinari va fer els tràmits correctament, o d’altres que s’adonen que l’estimat amic de quatre potes encara figura com a viu quan fa més d’un any que va morir.
A més, els veterinaris estan convençuts que s’ha produït una demanda brutal de baixes fictícies del cens. El Diari va fer fa mesos la demanda sense rebre resposta. Per estalviar-se el pagament de la taxa comunal, alguns (bastants) propietaris donen de baixa les seves mascotes amb l’excusa d’un trasllat a un altre país. Altres fan un canvi a nom dels pares o avis que, com a pensionistes, no tenen obligació de satisfer aquesta nova taxa, que no s’aplica a Encamp.
Els responsables del departament d’Agricultura en són conscients, però no tenen mitjans per poder detectar aquests casos de picaresca. Alguns propietaris expliquen que l’oposició no és tant a la despesa que suposa, sinó al fet que es considera que aquesta taxa no hauria d’existir perquè es una mesura recaptatòria poc justificada tenint en compte les altres vies d’ingressos que tenen les corporacions.
Un altre propietari mostra la seva indignació perquè ha rebut la carta del comú en la qual se l’informa que ha de satisfer la taxa de tinença d’animals. La carta va arribar un més després de morir la gossa i el veterinari havia fet correctament la comunicació al departament d’Agricultura perquè fos suprimida del CRA.
Els professionals recorden que es va adoptar la mesura de donar de baixa tots els animals amb més de 18 anys de vida perquè estava clar que ja no eren vius. I lamenten que un cens que aproximadament permetia donar una idea dels animals registrats, ara ha passat a ser una eina de dubtosa fiabilitat.
UNA PROPOSTA DE LA LEGISLATURA PASSADA
La taxa de tinença d’animals es comença a aplicar ara però la idea no és nova. Ve de la passada legislatura amb Conxita Marsol –Andorra la Vella– i David Baró –la Massana– com a principals impulsors, i alguns dels cònsol actuals l’han hagut de fer seva amb molt poca convicció i conscients que ha despertat malestar en una part de la població que té alguna mascota i que també ha de superar els problemes amb què es troba per llogar un pis on s’acceptin animals. Al final, tant la taxa com la recollida de mostres d’ADN han superat les opinions contràries.