La Massana
El comú vol mantenir influència i control en el nou EMAP privatitzat
La corporació està disposada a deixar de tenir la majoria al consell d’administració però vol reservar-se alguns drets
L'estació de Vallnord-Pal Arinsal.
La privatització d’EMAP –la societat gestora de l’estació de Pal Arinsal–, ha iniciat un camí sense retorn. El comú de la Massana té molt clar que l’estació és un patrimoni del poble, però també que el seu manteniment suposa un sacrifici que impedeix inversions importants en altres àmbits. La idea no és nova. L’anterior cònsol, David Baró, va obrir el debat sobre l’entrada de capital privat a la societat. La corporació actual comparteix la iniciativa i l’objectiu és aconseguir la transformació sense retards.
La cònsol major, Olga Molné, va explicar al Diari que s’hi han interessat moltes empreses, una desena, segons va detallar. N’hi ha del país i d’estrangeres, encara que de moment no es volen avançar noms per evitar frustrar una operació que és molt important per al futur de les finances comunals.
La corporació no posarà objeccions a perdre el control al consell d’administració d’EMAP, segons fonts coneixedores de la negociació. Es considera comprensible que el futur comprador que desemborsi una quantitat important no vulgui quedar-se en un segon terme i desitgi, com a principal accionista, tenir domini en les decisions que afectin la societat. Amb tot, el comú no vol deixar el control absolut i exigirà una sèrie de condicions que encara no estan del tot definides.
El que pretén l’equip de Govern és mantenir la influència necessària a EMAP en casos de decisions excepcionals que podrien fins i tot afectar la parròquia. Un exemple seria si en el futur s’opta per posar en venda les pistes massanenques. La corporació vol guardar-se el dret de tempteig per igualar l’oferta i recuperar EMAP si creu que l’alternativa del soci privat no és bona. Està per veure si l’operació se sotmet a una consulta popular com es reflectia en algun programa electoral dels partits que estan aliats a la Massana. Des de l’equip de govern s’incidirà que si bé s’ha assolit l’objectiu que les estacions generin beneficis –en època prepandèmia– el manteniment i la renovació en un àmbit tan competitiu com el de la neu obliga a fer inversions contínuament per modernitzar l’oferta, i aquestes s’engoliran aquests guanys que surten de la comercialització.
La majoria comunal és partidària de la gestió privada i d’aquesta manera disposar de més recursos que es destinarien a millores de la parròquia i al benestar dels ciutadans.
REPORTATGE
No hi ha prou pulmó Josep Marticella havia de deixar de ser el director general de Vallnord-Pal Arinsal el 30 de setembre, quan expira el seu contracte, però la seva vinculació s’allargarà uns mesos per facilitar a la companyia i el comú el relleu al capdavant de l’estació i l’entrada de capital privat a l’empresa. L’experiència acumulada en els set anys al capdavant de la societat és un valor afegit que el comú no vol desaprofitar en les negociacions amb el futur soci privat. En el programa electoral de Ciutadans Compromesos de les eleccions comunals amb David Baró aspirant a la reelecció ja es contemplava la retirada del comú per deixar l’estació en mans privades. Era una opció. El juny del 2019 Baró va reconèixer que en set anys s’havien rebut tres propostes per a l’entrada de capital, si bé va puntualitzar que es va creure que “no eren interessants i no les vam desenvolupar. No hem de perdre de vista que EMAP és del poble de la Massana en aquests moments i també cal la seva complicitat”, va sentenciar. Des de l’actual corporació és valora el gran interès que ha despertat la privatització. No s’amaga certa reticència que Saetde es quedés amb Pal Arinsal deixant la indústria de la neu en un monopoli, tot i que s’admet la trajectòria empresarial de Joan Viladomat. Com va reconèixer el gener passat Olga Molné, presidenta d’EMAP i cònsol de la Massana, el comú no té prou pulmó per assumir les grans inversions que necessita l’estació per tal de mantenir el nivell i que no es quedi endarrere de la resta de competidors, tant a Andorra com a l’estranger. La corporació va haver de dotar amb tres milions d’euros extraordinaris EMAP, per tal de poder fer front a totes les despeses generades a causa de la pandèmia del coronavirus.