La llei de transparència no preveu multes per als infractors
El text, que obligarà les institucions a publicar salaris i auditories, entre d’altres, no inclou un règim sancionador
La consellera demòcrata Mònica Bonell conversant amb els consellers del PS.
Els grups parlamentaris estan acabant el treball en comissió de la llei de transparència, que marcarà unes noves regles de joc per a les institucions públiques posant a l’abast de la ciutadania informació com ara els salaris, la trajectòria professional o els informes d’auditoria i fiscalització. La documentació haurà de ser de fàcil accés a les pàgines web dels organismes públics i haurà d’estar explicada de manera intel·ligible perquè qualsevol persona la pugui consultar. Infringir la nova llei, però, no serà sancionat. El PS va presentar una esmena per incloure un règim sancionador però la majoria l’ha descartat. El motiu és que els demòcrates defensen que el canvi comportarà una adaptació important tant a nivell de feina com també digital per a les administracions i volen donar un temps de marge sense interposar cap multa tot i admetre que a la llarga sí que s’hi hauran d’incloure.
La majoria tampoc ha acceptat que sigui el Raonador del Ciutadà l’encarregat d’avaluar el compliment de la llei, tal com demanava el PS. Segons DA, atribuir aquesta funció al Raonador implicaria dotar-lo de més recursos i per això ho descarten. Tampoc han acceptat l’esmena socialdemòcrata que volia incloure els Coprínceps en l’àmbit d’aplicació de la llei, de manera que els caps d’Estat quedaran fora de les obligacions en matèria de publicitat activa i accés a la informació pública.
SENSE INTERÈS LEGÍTIM
El treball en comissió ha servit per arribar a enteses en alguns punts amb el Partit Socialdemòcrata, el grup que va presentar més esmenes, fins a una cinquantena. En el text inicial, la llei preveia que un ciutadà hagués d’acreditar un interès legítim personal i directe en l’afer en relació amb els documents administratius que volgués consultar. Un requisit que el PS va demanar retirar entenent que per fomentar la transparència no s’ha de demanar cap interès legítim per consultar la informació. La majoria ha acceptat el canvi i per tant el requisit s’eliminarà de la llei.
Les administracions només podran denegar l’accés a la informació reclamada quan la divulgació comporti un perjudici per a la defensa i la seguretat nacional, les relacions internacionals i les obligacions de confidencialitat assumides en mèrits d’acords amb organismes internacionals, la seguretat pública o la intimitat i la integritat de la persona, entre d’altres qüestions. L’edat mínima per poder accedir a la informació també ha patit un canvi respecte al text inicial rebaixant-se dels 18 als 16 anys.
Un altre concepte que s’inclourà en la llei a proposta del PS és el de govern obert, que posarà les bases legals per regular la participació ciutadana en algunes qüestions. A partir d’aquestes premisses per establir diàlegs entre les institucions i els ciutadans, el Govern podrà desenvolupar reglaments més específics.
Els demòcrates no han transigit amb la publicació de la declaració de béns i patrimoni dels càrrecs públics. Tot i la insistència del PS perquè aquesta informació –a la qual estaran sotmesos tots els càrrecs electes a l’inici del mandat– sigui pública, DA ja ha deixat clar que aquest no és un punt que sigui negociable. La declaració, per tant, no podrà ser consultada lliurement pels ciutadans. Es farà davant de notari i únicament es podrà demanar en cas que hi hagi una demanda judicial per sospita d’un possible enriquiment del càrrec públic en qüestió durant el seu pas per la política.
MESURES
1. Salaris públics i trajectòria professional
La llei de transparència obligarà les institucions a publicar a les seves webs informació rellevant com ara els salaris i la trajectòria professional dels alts càrrecs.
2. Sense règim sancionador per a infractors
El text legislatiu no preveu cap règim sancionador per a qui no compleixi la norma. El PS va presentar una esmena per incloure’l però la majoria l’ha rebutjat.
3. El Raonador no n’avaluarà el compliment
El PS va proposar que el Raonador fes una avaluació del compliment de la llei. DA, però, considera que per això caldria dotar de més efectius la institució i ho ha rebutjat.
4. Els Coprínceps queden fora de la norma
La majoria tampoc ha acceptat incloure els Coprínceps dins de l’àmbit d’aplicació de la llei. Els caps d’Estat, doncs, no hauran de publicitar ni donar la informació pública com la resta d’institucions.
5. No caldrà acreditar interès legítim
DA ha acceptat la proposta del PS per eliminar el requisit d’interès legítim per consultar una informació. També s’ha rebaixat l’edat per poder-ho fer als 16 anys.
6. La declaració del patrimoni serà privada
Els càrrecs electes estaran obligats a declarar davant de notari el seu patrimoni a l’inici i al final de cada mandat per evitar casos de corrupció. La informació, però, no podrà ser consultada pels ciutadans.