La mare del vel diu que senten por i racisme

Malgrat l’esforç del ministeri d’Educació, el conflicte sobre la noia d’onze anys que ha deixat el Lycée per un problema amb el vel islàmic està lluny de solucionar-se. La mare va explicar ahir al Diari que només està disposada a acceptar un canvi de centre i que la filla i el germà bessó no tornaran a trepitjar les aules del centre educatiu francès.

La família fa 12 anys que viu a Andorra. De nacionalitat marroquina, van traslladar-se des de la ciutat de Melilla a un país on no se sentien estranys. La dona va insistir ahir que el problema no rau en el hijab, sinó que la denúncia a la policia va ser per “maltractaments”. Alhora que va tenir paraules d’agraïment a un país “de pau que ens va acollir i on ens sentíem bé”, recrimina que “en els llocs públics es pugui patir el racisme i la discriminació dels quals som víctimes”.

En aquest punt, dedica paraules molt dures cap als responsables educatius del Lycée, fins al punt que arriba a afirmar que va sentir “la mirada d’odi i discriminació en els ulls dels docents”, i afegeix que està molt disgustada pel tracte que va rebre per part de la direcció. “Quan vaig anar a recollir la meva filla no em van deixar entrar el centre perquè portava un vel negre al cap, el director em va dir que allò era zona privada i que em quedés al carrer”, es lamenta.

La mare vol desvincular el conflicte del vel. Assegura que el primer dia d’escola la seva filla va decidir posar-se aquesta peça al cap i que ella la va voler respectar, “cosa que no van fer els docents, que van intentar de males maneres, fins i tot amb amenaces i càstigs”, que es tragués el vel. El germà bessó, sosté, també va patir-ne les conseqüències i “el van separar de la seva germana fins que em van trucar per anar a recollir-los. Ni un dia els van permetre estar a l’escola”.

La dona comenta, però, que ja des de maternal la seva filla, amb quatre anys, tenia por d’una mestra i que “arrossega aquest trauma fins ara”.

Ella es manté ferma i la solució no sembla que passi pel Lycée. En una reunió ahir amb responsables del ministeri va demanar el canvi de centre per als dos germans. Assegura que tenen por de sortir al carrer perquè estan atemorits i encara tenen “més por de tornar a l’escola”.

El ministeri ha ofert un protocol molt estudiat que permetria tenir els germans sempre acompanyats per evitar situacions en què es puguin sentir intimidats, des de l’entrada fins a la sortida del centre. L’oferta ha estat rebutjada i no tem mesures de les autoritats per l’absentisme escolar, encara que precisa que la proposta és només per al noi.

AFERS SOCIALS

És més, desitja la intervenció d’Afers Socials: “No he fet res dolent, he actuat bé, i si el Govern no troba una solució, com a mare no permetré que ningú es posi amb els seus fills.” I repeteix que tot i la insistència no està predisposada a demanar a la filla d’onze anys que es tregui el vel per anar a l’escola, encara que seguidament torna a reiterar que el problema rau en “el tracte que van rebre des del primer dia”.

MOSTRES DE SUPORT I PRESÈNCIA QUASI DIÀRIA A LES PORTES DE LA BATLLIA

La dona assegura que està rebent nombroses mostres de suport del col·lectiu musulmà que viu a Andorra, però que vol resoldre el conflicte. Alhora manté que vol “respectar” la decisió de la filla de dur el vel tot i que psicològicament ara està molt tocada. La seva queixa se centra en el que ella anomena “maltractament als seus fills”, i després d’insistir quasi a diari a la Batllia per saber en quin curs està la seva reclamació, ha contractat un advocat perquè es faci càrrec de la seva representació legal. Durant la conversa hi ha un moment en què es refereix a “violència” contra la nena, acusació que se suma a la “discriminació i maltractament”. El seu fill tampoc vol anar a classe. Segons la mare no ho fa per por, per suport a la seva germana bessona i a ella mateixa. Se sent incompresa i pensa que la història que està vivint no s’està explicant bé. Creu que no és possible retrocedir perquè la por que tenen els seus fills no els permet sortir al carrer i molt menys tornar amb els seus companys de classe. Cal veure si el ministeri accepta aquest canvi d’expedients a un altre centre educatiu.