abús sexual a l'hospital
El TS redueix la pena a l'auxiliar de la fel·lació per reinserir-lo
Els magistrats consideren correctes els sis anys ferms de Corts, però els rebaixen a tres
El Tribunal Superior va haver de repetir el judici a l'infermer.
La sala penal del Tribunal Superior de Justícia (TS) ha reduït de sis a tres anys de presó ferma la pena a un infermer de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell que va tocar els genitals d’un pacient, primer, i un dia més tard li va fer una fel·lació. Els magitrats consideren que a efectes de la determinació de la pena, el Tribunal de Corts “va valorar de manera adequada l’oportunitat de fixar la pena per cadascun dels delictes de condemna”.
Cal recordar que en primera instància es va condemnar l’infermer a dos anys de presó condicional per delicte major d’abusos sexuals sense consentiment sent la víctima especialment vulnerable per raó de malaltia o situació, i a sis anys de presó ferma pel delicte major d’accés carnal sense consentiment, sent la víctima especialment vulnerable per raó de malaltia o situació. Corts també va condemnar l’home a les penes complementàries de vuit anys d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici d’auxiliar d’infermeria i va fixar en deu anys la prohibició de contactar amb la víctima dels abusos.
Tot i considerar adequades les penes, en el text de la sentència els magistrats de la sala penal del Tribunal Superior han decidit reduir a la meitat la presó ferma en considerar que “no queda de cap manera demostrat que els fets s’hagin realitzat a una persona especialment vulnerable per raó de la seva malaltia”, fet que seria l’agreujant esgrimit per Corts per condemnar l’infermer a sis anys de presó.
Cal recordar que la víctima es trobava hospitalitzada en règim postoperatori després d’haver estat intervinguda quirúrgicament. El condemnat va entrar a la seva habitació per fer-li tocaments als genitals la matinada del 28 d’agost del 2015 i el matí següent va ser quan li va fer la fel·lació. Va parar tres cops per sortir de l’habitació i comprovar que no hi havia ningú i va continuar abusant sexualment del pacient cada cop que entrava a la sala.
La sentència del Superior, més enllà de considerar que no queda demostrat l’agreujant, considera que “aquesta pena més moderada que l’anterior imposada, donarà al recurrent una oportunitat important de reinserció social, prenent en consideració l’absència d’antecedents penals, malgrat la peculiar gravetat dels fets d’autes i el fet que va continuar treballant després i actualment, segons les seves declaracions”. La sentència afegeix que “una pena llarga de presó no afavoriria la seva capacitat de reintegració social i familiar”.
La sala penal, d’altra banda, va procedir a confirmar com a proporcionada la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima per un període de deu anys, però, “no obstant això, convé reduir la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici d’auxiliar d’infermeria per un termini de dos anys per facilitar el reintegrament mitjançant la feina”.
Repetició de la vista
La sentència de la sala penal és la segona que el Superior dicta respecte d’aquest cas, després que el Tribunal Constitucional obligués a repetir la vista en considerar que s’havia vulnerat el principi d’immediació i el dret a obtenir una decisió fonamentada en dret del processat. La defensa va presentar el recurs d’empara al Tribunal Constitucional en considerar que el seu client no havia obtingut una decisió fonamentada en dret, per la qual cosa el recurs presentat no havia estat efectiu, ja que no se li va permetre declarar a la vista celebrada al Superior. El Constitucional va estimar, com demanava la defensa, que el Superior no podia considerar “clara i contundent” la declaració realitzada durant la vista oral a Corts, quan “no ha tingut accés a aquesta ni es va practicar una altra prova durant el judici en segona instància”. És per això que va ordenar la repetició del judici.