La Universitat projecta l'ampliació del campus

La Universitat d’Andorra (UdA) vol créixer. Aquesta és la voluntat més immediata del centre d’ensenyament superior, que es troba actualment al centre de Sant Julià de Lòria. “Estem al límit de la nostra capacitat”, va manifestar ahir el rector del centre, Miquel Nicolau, durant la presentació del nou curs escolar, que es va celebrar a l’auditori Claror. “Ja fa temps que estem parlant amb el ministeri d’Educació. La idea és construir un nou edifici que complementi les instal·lacions que hi ha ara i doni resposta a la creixent demanda d’estudiants”, va informar Nicolau, a més d’afegir que s’està treballant en nous projectes de màsters que han de complementar les titulacions ja existents. “És indispensable disposar de nous espais per a estudiants i per a nous projectes”, va assegurar. Amb relació al termini aproximat, Nicolau va fer saber que desitja que quan s’acabi la legislatura de l’actual Govern o el seu propi mandat com a rector ja hi hagi una idea clara de com serà l’edifici i on anirà emplaçat. “L’ampliació hauria d’estar tancada i definida”, va assegurar. D’altra banda, el cap de Govern, Xavier Espot, que també era present a l’acte, va avançar que aquests nous espais es trobaran a Sant Julià. “Tant el comú com el Govern pensem que Sant Julià ha de continuar sent el pol universitari andorrà”, va precisar.

Pol universitari andorrà

Ahir també es va insistir en la creació d’una futura residència universitària que estarà destinada no tan sols a estudiants, sinó a professors i a investigadors. “S’ha de consolidar Sant Julià de Lòria com una vila universitària que serveixi per dinamitzar la parròquia i diversificar l’economia del país”, va manifestar el cònsol major, Josep Majoral. “Calen empresaris que apostin per aquest projecte”, va insistir Nicolau, a més d’aclarir que, a diferència de les futures instal·lacions universitàries, aquest es tracta d’un projecte que gestionarà una empresa privada. “Estem treballant en un plec de bases per contractar una empresa que es faci càrrec de la construcció. Confio que els dos processos vagin al mateix ritme”, va detallar amb relació a l’hortizó temporal de la construcció de la nova residència.

Pel que fa a les instal·lacions de la universitat, el desembre de l’any passat ja es va posar en funcionament un nou equipament de dues aules a l’edifici de l’antiga cota 900 de Naturlandia, l’anomenat Cub. L’increment constant d’alumnes, però, fa que el centre universitari no vegi cap alternativa a haver d’ampliar les instal·lacions.

Nicolau va celebrar durant la inauguració d’aquest nou curs que els alumnes matriculats en formació reglada hagin augmentat un quinze per cent. “Per primer cop hem superat els 600 estudiants”, va informar el rector. De fet, dels 629 alumnes que s’han matriculat aquest curs, 238 són nous estudiants. Un fet que suposa un increment del 35% respecte a l’any anterior. Per altra banda, Nicolau va destacar que també es van batre rècords de matriculació pel que fa a la formació continuada, concretament amb la incorporació de 1.415 estudiants.

A més, el rector va destacar que el campus seguirà apostant per l’ensenyament superior i per la recerca de cara al futur. “Hem vist que grans crisis s’han resolt gràcies a la recerca. Hem de treballar perquè es converteixi en un eix fonamental per al país i la universitat.”

INVASIÓ D'INCLUSIVITAT

Han passat molts anys sense que aquests recursos hagin millorat la vida de les dones i, per contra, estan fent molt mal a la llengua”, assegura la lingüista Carme Junyent amb relació a les diverses propostes que s’han anat fent des dels anys setanta perquè la llengua deixi de ser sexista. “Realment no hi ha relació entre gènere i masclisme. La importància de veritat rau en el fet de tenir respecte dins el discurs i intentar que es promogui la igualtat entre tots i totes”, va afegir Junyent pel que fa a les noves temptatives de llenguatge inclusiu. Ahir la lingüista va participar com a convidada a l’acte inaugural del 34è curs acadèmic de la Universitat d’Andorra, on va dur a terme la ponència sobre llengua i gènere De la llengua no sexista a la llengua inclusiva. Ha servit d’alguna cosa? “Jo no vull que em visibilitzin. Jo vull ser-hi i, si hi soc, ja em veuran”, va afirmar Junyent mentre repassava el fracàs de diversos recursos que s’han intentat introduir al català com ara el gènere neutre, els desdoblaments o les alternances. “Totes les solucions imposades han fracassat perquè la llengua sempre funciona a la seva manera, al marge de la voluntat dels parlants”, va explicar des de la seva condició d’experta universitària en llengües amenaçades. “L’anàlisi del gènere real té a veure amb les relacions de poder. No es poden imposar formes així com així. S’ha de tenir sensibilitat per la llengua”, va deixar clar. Per altra banda, Junyent també es va referir a la situació del català al Principat. “L’etiqueta de llengua oficial no és cap garantia per conservar l’idioma a Andorra”, opina. “Crec que sou el trist exemple que mostra que la oficialitat no és necessàriament una ajuda. I això passa a moltes llengües. Es perd molta energia intentant oficialitzar-les i, a l’hora de la veritat, no s’aconsegueix res. Són els parlants qui han de fer viure una llengua”, va declarar. “Jo sempre dic que a les llengües dominants no els cal l’oficialitat i, a les subordinades, no els serveix de res.” Creu, doncs, que si només s’aconseguís fer complir la llei la situació del català milloraria molt.