reportatge
De renúncies i paradisos
Albert Pintat reviu els fets del 2009 i la pressió francesa perquè Andorra es comprometés a intercanviar informació bancària, però assegura que no hi havia amenaça real de dimissió
Nicolas Sarkozy i Albert Pintat, en una recepció a l'Elisi.
Els fets del 2009 acceleraren un procés en què Andorra estava compromesa, com era deixar de ser un paradís fiscal, tot i que potser li feia falta “una espenta”. No obstant, l’espenta va fer trontollar els ancoratges institucionals del país en un context de crisi econòmica mundial, amb amenaça de renúncia inclosa per part del copríncep francès i la pressió internacional perquè s’acabés amb el secret bancari i es promogués l’intercanvi d’informació. Tot això va succeir en poc més de tres mesos i va ser viscut pel polític lauredià Albert Pintat com a cap de Govern.
Precisament, arran d’aquests fets, Pintat recorda en una entrevista a Diari TV que hi havia “pressions perquè Andorra canviés el sistema bancari i l’intercanvi d’informació, amb això ja hi estàvem d'acord. Però semblava que necessitàvem una espenta més radical”, que va arribar en forma de declaració a la televisió per part del copríncep francès, Nicolas Sarkozy. El 6 de febrer, Sarkozy va manifestar que França es plantejava revisar les relacions amb Andorra si aquesta no mostrava un compromís ferm a deixar de ser un paradís fiscal. L’avís va anar acompanyat d’una visita al Principat del representant del copríncep francès, Christian Frémont. De la visita, Pintat recorda que “estàvem en campanya electoral; ja hi havia cinc candidats a sobre de la taula i llavors, ell [Christian Frémont] ens va tractar com si no hi hagués cap de Govern”. Pintat apunta que aquesta afirmació “era una pressió per a impressionar la resta de candidats”.
Respecte a les amenaces diplomàtiques, l’excap de Govern recorda més de dotze anys després que a ell no li va impressionar la declaració perquè “jo ja vaig estar vacunat a París”. Queda per aclarir quines converses es van mantenir entre el Govern i l’Elisi, però el que sí que va quedar registrat foren les conseqüències. Pintat havia de pilotar els compromisos i això significava que no podia ser candidat en les imminents eleccions. “Un cop decideixo no presentar-m’hi, la pressió ja ha baixat i ja no hi ha més crisis”, relata Pintat, que conclou que “vist aquest conflicte, feia millor aportació al país retirant-me”. La renúncia a la candidatura del Partit Liberal (PLA) per als comicis de l’abril va succeir el 17 de febrer del 2009, tot just onze dies després de la intervenció de Sarkozy a la televisió. A partir de la data es desencadenaren tots els esdeveniments. “Després de totes batalles i amb les reunions necessàries al més alt nivell”, com recorda l’exmandatari lauredià, Andorra va fer la Declaració de París el 12 de març del 2009 per la qual el Principat es comprometia davant la comunitat internacional a alçar el secret bancari i iniciar l’intercanvi d’informació fiscal abans de l’1 de setembre del 2009. Aquesta declaració va rebaixar el nivell del conflicte internacional, tot i que a pesar d’aquesta el copríncep va amenaçar de manera indirecta, a través de declaracions de la secretaria d’Estat de família, Nadine Morano, a iTele. Respecte a aquesta declaració, Pintat assegura que “a mi ningú em va dir que, si no fèiem el que havíem de fer segons la versió de l’Elisi, el copríncep dimitia”.
El 26 d’abril el PS guanyava les eleccions i Jaume Bartumeu es convertia en cap de Govern.
CRONOLOGIA
06/02/2009
Sarkozy a TF1
El copríncep francès manifesta en prime time que França vol revisar les relacions amb Andorra.
12/02/2009
Visita de Frémont
El representant del copríncep francès, Christian Frémont, trasllada les peticions de França al Principat.
17/02/2009
Pintat renuncia
El cap de Govern es retira de la cursa electoral per centrar-se en la Declaració de París.
10/03/2009
Declaració de París
Compromís d’Andorra per alçar el secret bancari i intercanviar informació abans de l’1 de setembre.
26/04/2009
El PS, al govern
Jaume Bartumeu guanya les eleccions generals.