Reportatge
El malestar de (i amb) Montaner
Benazet respon a una vaga pregunta de la consellera no adscrita assegurant que la seva conducta parlamentària genera “malestar” entre la ciutadania.
Carine Montaner, al fons, i Joan Martínez Benazet.
Des que Carine Montaner va escindir-se de terceravia és un vers lliure dins de l’hemicicle. Es representa a si mateixa pel bo i dolent i com a consellera no adscrita no té al seu darrere el suport humà de cap altra persona al Consell General. I això es tradueix en una tècnica parlamentària poc depurada que ahir va tornar-se com un bumerang en la seva contra. Esgotant els tempos que permet el reglament del Consell, Montaner va entrar a tràmit parlamentari una pregunta amb declaració d’urgència relativa al “malestar del SAAS”.
En la seva primera intervenció, Montaner va optar per –l’extrema– la concisió i va demanar al ministre de Salut si podia explicar a la cambra “si té constància del malestar al SAAS tal com ha aparegut als mitjans de comunicació”. Acte seguit, Joan Martínez Benazet, acostumat a la de vegades peculiar, d’altres estrambòtica i també incisiva fiscalització de la consellera en matèria de salut durant la pandèmia, va optar per contestar de forma irònica reservant-se un dard per al final de la seva intervenció. “És una pregunta genèrica i oberta. Quan parla de malestar es refereix als pacients? Al personal? Als visitants de l’hospital que se’ls encalla la targeta del pàrquing? Al malestar físic d’algú per una gastroenteritis? Jo pel carrer també em trobo molta gent que m’expressa el seu malestar per les seves preguntes i la seva actitud parlamentària”, va declarar.
En el torn de rèplica, Montaner va interpretar una oda en defensa del rol del parlamentarisme i després es va capbussar en tres temàtiques de diferent índole: els recursos del servei de traumatologia de l’hospital, la unificació del transport sanitari i el contracte laboral del director general del SAAS. Respecte a aquest últim punt, el debat es va encallar després que Benazet assegurés que el Govern feia i faria confiança a Josep Maria Piqué un cop expirés el seu contracte, que segons Montaner vencia al febrer, i el ministre va rebatre “el desconeixement” de la consellera. Sense donar-se per convençuda, Montaner va desistir de seguir preguntant exterioritzant el seu sentiment d’incomprensió.