Una sentència destapa vexacions a la policia

El Tribunal de Batlles, en una sentència de l’agost passat, fa una anàlisi demolidora d’algunes pràctiques dins del cos de policia. La causa fa referència a una demanda d’un expolicia contra un oficial i actual cap de la unitat d’investigació criminal especialitzada.

Tota la polèmica està envoltada per la turbulenta relació entre ambdós i per l’abús d’autoritat que segons el denunciant –que era cap del grup de delictes contra el patrimoni i investigació judicial– hauria de ser identificat com a assetjament laboral amb la corresponent condemna a l’administració i al seu superior. El tribunal rebutja l’acusació d’assetjament laboral, però al llarg de 40 pàgines descriu fets i situacions que desborden el que la imaginació pot arribar a intuir en un cos en què teòricament hauria de regnar la companyonia, res més lluny de la realitat.

Els batlles escriuen en la seva sentència que l’agent objecte de la denúncia, en la seva condició de cap, “va mantenir certs comportaments amb l’ara expolicia per desprestigiar-lo professionalment”, posant en dubte la seva professionalitat sense motius justificats. Al llarg de la sentència es descriuen fets i actituds que els batlles donen per bons i que censuren al llarg de la sentència. Això podria emmarcar-se dins dels que es considera assetjament laboral, ja que l’oficial aprofitava per reprendre la professionalitat del demandant per davant del comissari, caps i directors, “sota el subterfugi que calia informar els superiors [...] propiciant una sensació plausible d’humiliació, la qual desembocà en una baixa laboral” per estrès. La víctima testifica que el seu cap li enviava patrulles cada dues hores al seu domicili per localitzar-lo, fins i tot trucant a les portes dels veïns.

El tribunal entén que tot i que les actuacions suposadament d’assetjament queden reduïdes a un curt interval temporal, “cal condemnar fermament el tractament altiu i desconsiderat de l’agent denunciat vers determinats subordinats, extrem fins i tot acceptat pel propi Govern”.

La sentència constata un “tracte inapropiat, menyspreatiu, injustificat i fortament censurable envers el ja l’expolicia i alguns agents que conformaven el cercle d’amistats”, però es desestima la demanda ja que no conflueixen tots els elements necessaris per declarar assetjament.

Amb tot, a les 40 pàgines es descriuen situacions autènticament desproporcionades, i es dona per fet que la concurrència d’ambdós a un edicte d’ascens va augmentar el grau d’enemistat entre ells. Xavier Colom, que va ser l’instructor de la causa i qui ha redactat la sentència, admet que hi havia missatges fora de to i actituds irrespectuoses.

Precisament aquest concurs sempre ha estat sota sospita per les notes de dos candidats i als passadissos de la policia hi ha el sentiment que presumptament s’haurien filtrat de forma oral les preguntes per part d’algun comandament. El tribunal remarca que aquestes actituds i procediments no s’empraven amb els caps d’altres grups.

CLAUS

1. Actitud desafiadora amb altres companys

El denunciat va tenir actituds persecutòries i desafiadores amb persones que, sense formar part del grup de delictes contra el patrimoni, eren del cercle d’amistat del denunciant.

2. Pals a les rodes per evitar que es fes la feina bé

Testimonis van declarar que el cap de tota la unitat posava “pals a les rodes, indicant que no disposaven de vehicles i que es feia tot el possible per dificultar la feina”.

3. Amenaça que hi pot haver conseqüències

El cap del denunciant li escriu: “Atura els missatges insolents i burlescs o em podré donar per ofès i això pot comportar conseqüències.” El tribunal censura aquest to.

4. Passadís exclusiu només per a uns agents

Un dels policies va declarar que se’ls va prohibir accedir per un passadís i únicament al seu grup, no a la resta de grups de les unitats que depenien del comandament denunciat.

5. Despatx reduït i en una cadira de plàstic 2 mesos

L’exagent va ser traslladat a un despatx reduït, interior i sense vistes i durant més de dos mesos assegut en una cadira de visites de plàstic. Va retirar les seves pertinences vigilat.

LA TEMPORALITAT EVITA ACCEPTAR EL MÒBING

El Tribunal de Batlles considera que per acceptar que s’està produint assetjament s’han de donar tres circumstàncies concretes. N’accepta que dues sí que es van produir, però no en canvi l’anomenada temporalitat, que defineix com una actuació sistemàtica i perllongada en el temps, que comporta l’exclusió de fets isolats o que no presenten una especial reiteració temporal. Per tant, la justícia admet actituds improcedents però considera que es van produir en un temps curt. Sí que reconeix l’element intencional per aconseguir l’enfonsament psicològic de la persona afectada, i l’element material, com a conducte de fustigació i persecució de forma deliberada i injustificada.