La Batllia frena un desnonament a l'espera d'un habitatge social

La Batllia va decidir ahir al migdia no executar el desnonament d’un inquilí que fa més de tres anys que no paga el lloguer. Segons va explicar al Diari el propietari del pis, Patrick Gateau, la batlle va prendre la decisió de no expulsar el llogater de l’immoble, situat a la vora de la carretera d’Erts, fins dijous de la setmana que ve, després que aquest li digués en el moment en què s’havia de fer efectiu el desnonament que se li assignarà un habitatge social en aquesta data.

Gateau, resident al Principat de nacionalitat francesa, considera “un escàndol” l’actuació de la Batllia: “No puc entendre que no s’apliqui immediatament una decisió judicial que ja arriba tard.” El propietari assegura que no és el primer cop que la jurisdicció de primera instància ajorna l’expulsió de l’inquilí morós. L’última vegada, apunta, va ser la setmana passada.

L’inquilí deu aproximadament 20.000 euros a Gateau en concepte de lloguers impagats. De fet, assegura el propietari, només va abonar-li els primers tres mesos i des d’aleshores no ha cobrat ni un euro.

Gateau va denunciar els fets a la Batllia a mitjan abril del 2019, cinc mesos després que l’inquilí deixés de pagar el lloguer i un any més tard de la signatura del contracte entre les parts. Tot i això, no va ser fins gairebé dos anys després –concretament, l’1 de febrer del 2021– que la Batllia va notificar la sentència a la part denunciada. Abans de portar el cas als tribunals, l’advocat de Gateau va enviar una carta al llogater en què, a canvi de retronar la possessió de l’habitatge i de pagar el deute generat fins aleshores, li prometia que no iniciaria accions judicials. La missiva no va obtenir resposta.

SENTÈNCIA EN REBEL·LIA

El veredicte, que es va emetre en rebel·lia perquè en aquell moment es desconeixia el parador del condemnat, ordena “el desnonament immediat de la part arrendatària” i li exigeix que deixi el local “lliure, vacu, expedit i a la lliure disposició de la part arrendadora”. La sentència també condemna l’inquilí a pagar a

Gateau la quantitat de 2.500 euros “en concepte de lloguers impagats fins a la data de la demanda”, i “una suma igual al preu d’arrendament mensual de la unitat immobiliària arrendada” –600 euros mensuals– “per la indeguda ocupació” del pis “a comptar del mes de juliol del 2019” –data de resolució del contracte de lloguer– “fins al dia en què es retorni la possessió”.

Gateau està convençut que no recuperarà els diners que l’inquilí li deu pels lloguers impagats. De fet, arran de no haver satisfet els imports íntegres estipulats en la sentència, a mitjan agost el saig va notificar al llogater l’embargament sobre els seus béns per un import de 18.881,91 euros. L’edicte del saig estima aquesta quantitat “suficient” per cobrir el deute que el condemnat té amb el propietari.

L’arrendador es mostra indignat per la lentitud de la justícia andorrana a l’hora d’abordar el seu cas, tant pel temps que ha tardat a emetre la sentència com pels ajornaments de l’execució del desnonament. Per aquesta raó, ha decidit, després d’assessorar-se amb el seu advocat, de denunciar la Batllia per la demora. “Portaré els responsables de la gestió del meu cas als tribunals, passi el que passi”, afirma. A més, en cas que la justícia andorrana no li doni la raó, Gateau no té cap dubte que recorrerà a la justícia europea. “Ho faré encara que recuperi el pis la setmana que ve”, puntualitza.

Ni el propietari ni el seu advocat van assistir ahir a l’intent d’execució del desnonament. Gateau, a més, denuncia que la Batllia no va posar-s’hi en contacte per informar-los de la intenció d’ajornar el desallotjament i demanar-los si hi estaven d’acord. Gateau no ha tingut cap contacte amb l’inquilí d’ençà que va signar-se el contracte d’arrendament. “Mai no ha respost quan hem trucat a la seva porta. Tampoc disposa de telèfon personal”, explica. El llogater acumula múltiples citacions per incompareixences als tribunals andorrans, així com notificacions d’impagaments i deutes, tant a administracions públiques com a empreses privades, tal com es desprèn de la documentació analitzada publicada al BOPA.

QUINZE LÍNIES AMB JOAN RAMON BAIGES

Realment hi ha justícia? Potser m’excedeixo, però no trobo justa aquesta justícia. Haver d’esperar un pis social per desnonar una persona i el gos que porta tres anys sense pagar el lloguer em sem­bla un mal acudit. I els drets del propietari? No tothom té un gran patrimoni. Hi ha qui depèn del lloguer per pagar la hipoteca. Tres anys sense resoldre-ho ens permet imaginar com funciona la justícia. O millor encara, ens haurem de preguntar si hi ha justícia.