Divisió entre els carcellers
Cisma entre els sindicats de la presó pel concurs per a formadors
L’SPA acusa els joves agents de fer un recurs “ple d’omissions a la realitat”
Un dels patis del centre penitenciari.
L’anul·lació del concurs per a places de formadors a la presó –al qual també es presentava el director adjunt– està generant una controvèrsia interna al mateix centre, on conviuen tres sindicats molt diferents.
L’SPA –que alguns carcellers consideren afí a la direcció– va defensar ahir en un comunicat pel primer secretari, Jordi Fius, que el director adjunt es va presentar per a una de les dues places que es demanaven per ser formador d’imatge corporativa: “El nombre total d’aspirants que es van presentar a les places eren dues persones. No obstant, tot el procés ha estat informat i signat per mitjà de notes i circulars pel director, no constant cap nota signada pel director adjunt.”
La versió de l’altre sindicat és bastant divergent. Des del SIP es titlla el procés que es va seguir de poc “garantista” perquè aquest membre de la cúpula de la presó formava part del comitè de selecció, participava en les entrevistes als aspirants i en les preguntes. És per això que des del SIP s’entén que la decisió del ministeri d’Interior va estar motivada per temor a una futura impugnació amb èxit.
Els criteris d’avaluació de les proves professionals i de les entrevistes van ser consensuats per una empresa externa, per selecció de Funció Pública i pel director, segons l’SPA, que afegeix que la plaça a la qual postulava el director adjunt està motivada, ja que “no s’havia dut a terme el nomenament definitiu per l’antiga direcció, però exercia com a formador des de feia tres anys i mig, ell mateix va crear el contingut i l’activitat formativa, i la va impartir a tots els membres”. En aquest punt s’aprofita per llançar una crítica als joves del tercer sindicar, l’SPP, als “qui va fer de formador de la promoció i que avui posa traves al seu reconeixement legítim per la feina efectuada”.
L’SPA acusa els joves agents penitenciaris de fer un recurs “ple d’omissions a la realitat, amb acusacions que procedeixen sense proves a una total indefensió pel director adjunt d’un possible delicte penal que únicament és defensable davant de la via jurisdiccional i que al fer-ho públic malmeten la seva imatge i trajectòria al cos. No només han malmès la imatge d’aquesta persona sinó que endemés de la resta de persones que formaven part del comitè i que ara es veuen acusades per mala praxi, i certament, també sense proves ni dret a la defensa”.