Els sanitaris no vacunats es mobilitzen contra el Govern
Un grup d’infermers i infermeres demana assessorament legal contra l’obligació de pagar els cribratges obligatoris
Una sanitària rebent una vacuna contra la Covid-19.
El petit grup de sanitaris que han optat per no rebre les dues dosis de la vacuna contra la Covid-19 ha decidit agrupar-se per emprendre accions –bàsicament legals– contra el que titlla de “coacció” per part del ministeri de Salut al seu “dret a no vacunar-se”, tot i treballar en un lloc tan sensible que els obliga a mantenir contacte amb persones malaltes i dèbils.
Aquests professionals de la salut han fet el primer pas en contactar amb una advocada que els orienti sobre les possibilitats legals d’impugnar les mesures encaminades, segons es queixen, a forçar-los a rebre les vacunes, com és que ara els cribratges periòdics els han de pagar i deixen de ser gratuïts però continuen sent obligatoris per exercir la seva feina dins de l’hospital. De fet, ahir es va notificar aquesta nova mesura a través d’una nota interna. La majoria són infermeres i infermers, encara que el nombre exacte s’ha de determinar.
Aquests sanitaris defensen que mentre va estar en primera línia en cadascun dels brots de la Covid-19 “molt personal va estar treballant sota molta pressió assistencial i no es va infectar precisament per tenir les màximes precaucions en matèria de seguretat”. La plantilla del SAAS és de 1.217 empleats. D’aquests, un 5% havia manifestat l’oposició a vacunar-se, que en nombre absolut es traduiria en cinquanta, encara que no necessàriament tots participen en aquesta mobilització.
Balanç de l’oci nocturn
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va fer ahir en la roda de premsa posterior al consell de ministres un balanç satisfactori dels dos primers caps de setmana de reobertura de l’oci nocturn, que han tingut lloc el mes d’octubre. “Les conclusions són molt encoratjadores. Portem dues setmanes i no tenim un repunt de casos ni cap dels diagnosticats que es pugui vincular amb aquests actes”, va dir Benazet, que va destacar que d’acord amb la situació epidemiològica actual “les mesures són suficients”. En aquest sentit, el titular de Salut a reivindicar que l’aforament del 70% “està donant un bon resultat i permet realitzar l’activitat amb seguretat”.
De cara al futur més immediat, Benazet va mostrar-se prudent per seguir amb aquestes mesures fins a final de mes. Un cop hagi clos l’estudi observacional, va deixar la porta oberta a retornar a un escenari de normalitat prepandèmica. “La intenció és no marejar la gent. Seguirem observant l’evolució de la pandèmia i si els resultats són bons voldrem que això continuï amb el mínim de restriccions possibles”, va declarar.
Paral·lelament, el ministre de Salut va informar de la detecció de 23 positius a les escoles andorranes de la Massana i Sant Julià de Lòria, amb setze i set positius, respectivament. Pel que fa al centre educatiu de la Massana, el brot es va detectar arran d’un cribratge setmanal que es va realitzar a l’escola amb tests ràpids d’antígens. Afecta un professor i sis alumnes repartits entre tres classes de cinquè i sisè de primera ensenyança. El focus de Sant Julià es va iniciar el 5 d’octubre i acumula 15 escolars i un professor contagiats. Els afectats són d’aules de primer i segon i s’han fet proves TMA a tot el cicle.
D’altra banda, va informar que els docents de l’escola bressol que hagin rebut la vacuna ja no hauran de dur la mascareta de forma obligatòria a les aules, tal com s’aplica a la resta de centres educatius. Els que no estiguin immunitzats hauran de continuar portant la protecció facial però haurà de ser transparent per facilitar la comunicació. Per últim, va comunicar que tots aquells ciutadans que provinguin de fora de la UE hauran d’acreditar la situació epidemiològica mitjançant un certificat de vacunació o prova PCR, a diferència dels ciutadans de la UE.
VACUNES D'AZ CADUCARAN A FINAL DE MES
El ministre de Salut va assegurar ahir que una quantitat –indeterminada– de vacunes d’AstraZeneca caducaran a final d’aquest mes sense que, previsiblement, cap usuari rebi una dosi del vaccí anglosuec. “La política que hem seguit és d’aconseguir el màxim de vacunes. A vegades no tothom s’apunta i hi ha un romanent de població que li va costant amb relació a la incertesa”, va reconèixer Benazet, que va defensar l’eficàcia de les vacunes per reduir el risc de contagi, hospitalització i mortalitat.