Els psicòlegs alerten d'un augment de les autolesions en els adolescents

La situació viscuda al si de les famílies al llarg de la pandèmia ha fet aflorar greus problemes de salut mental en tot el conjunt de la societat, però els psicòlegs alerten especialment de l’increment de les autolesions, els pensaments en la mort i les temptatives de suïcidi en els adolescents. Unes franges d’edat que en el cas del suïcidi van des dels 15 fins als 19 anys, però que pel que fa a les autolesions es dona entre els 10 i els 14 anys. La psicòloga especialitzada en l’acompanyament del dol i del trauma, Ariadna Alonso, relata que tant els canvis interns al propi cos com els externs als quals se sotmeten els adolescents en aquesta etapa de la vida generen frustracions i xocs amb els pares. Actes que en el fons són una via de sortida d’aquests canvis. No obstant, si aquestes vies no solucionen les ansietats i angoixes que pateixen, tendeixen a recórrer al dany físic com a via per alleugerir-les. “Moltes vegades volen transmetre l’angoixa a través del cos; les persones utilitzen aquest mecanisme per calmar-se, però és un alleugeriment fictici perquè el patiment segueix estant dins”, relata Alonso.

En aquest sentit, recórrer a les autolesions no és un mecanisme conscient, sinó que, com apunta aquesta experta en acompanyament del dol i del trauma, “el nivell d’angoixa i d’estrès és tan elevat que es fa, i en aquell moment tranquil·litza i calma, però no és vertader perquè el problema encara està pendent”. Envers això, cal centrar l’esforç en la prevenció perquè els psicòlegs alerten que els escenaris d’autolesions poden derivar en suïcidis. “El suïcidi està envoltat de molts tabús, en aquesta societat el dolor i el patiment el volem amagar, el volem silenciar perquè estar malament o estar trist implica ser vulnerable, però el primer que podem fer per trencar això és parlar-ne”, reivindica Alonso.

Des del Col·legi oficial de psicòlegs posen l’atenció en la importància de la prevenció i en els mecanismes per proporcionar eines que permetin conèixer les conductes que poden estar revelant una situació d’angoixa i estrès en els adolescents, així com també posar aquestes eines a disposició dels mateixos afectats i de les famílies per poder acompanyar i afrontar el problema que hi ha.

Pel que fa a les situacions viscudes durant la pandèmia, la psicòloga matisa que encara no hi ha dades per confirmar que la crisi sanitària ha fet incrementar els problemes de salut mental relatius a les autolesions, però el que sí que està assegurat és que l’escenari d’aïllament, de remissió dels contactes, les dificultats per a la comunicació i la manca de sociabilització en l’etapa adolescent han repercutit en els problemes de salut mental que afronten ara les societats occidentals. Així mateix, també es posa la crisi econòmica derivada de la pandèmia com a un dels elements que han activat les alarmes. Més enllà, en el rerefons hi ha una crisi existencial per la manca de perspectiva i la incertesa del futur que agreuja per acumulació els esmentats escenaris. “Aquesta situació afecta potser més les persones en situació de vulnerabilitat, que són persones amb dificultats econòmiques o amb situacions traumàtiques anteriors i que això ho agreuja, ho dificulta i genera angoixa i desesperança”, explica. Tanmateix, els psicòlegs insisteixen en la necessitat de l’acompanyament per no generar pensaments de suïcidi o intents.

Al respecte, el departament de Salut de Catalunya va alertar que el 2019 el suïcidi va ser la primera causa de mort no natural entre els joves del país veí entre 15 i 29 anys i va destacar que per cada persona que se suïcida, hi ha vint intents. Entre les eines que es poden emprar per prevenir i acompanyar en aquestes situacions, el Col·legi de psicòlegs destaca l’atenció als comentaris que fan els nens per detectar possibles angoixes i estar alerta per no projectar les pròpies angoixes en els adolescents així com evitar l’aïllament i ajudar a poder sortir d’aquesta situació.