Restaurants amb certificat Covid i esquí sense mascareta

El cap de Govern, Xavier Espot, ha explicat aquest matí que els restauradors tindran llibertat per decidir si exigeixin als clients el certificat Covid per no haver d'aplicar restriccions d'aforament ni l'ús de la mascareta als establiments, en declaracions a la Fira. Espot s'ha referit a la reunió que ha mantingut avui el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, i el de Turisme, Jordi Torres, amb el sector de l'esquí que ha assegurat que ha estat "molt productiva i positiva" i ha servit per informar dels protocols fixats que contemplen que els esquiadors no hauran de portar mascareta perquè es tracta d'espais a l'aire lliure i només s'haurà de dur la protecció facial als telecabines per ser recintes tancats.

Xavier Espot ha manifestat que aquests són els criteris generals que s'aplicaran durant la temporada d'esquí "llevat que la pandèmia empitjorés o que altres països condicionessin l'arribada de turistes a mesures" i que més endavant s'han de perfilar els detalls específics per decidir que es farà per exemple si alguna persona que vol entrar a un establiment no pot acreditar que està vacunada. Les normes per a la restauració seran les mateixes a les estacions d'esquí que a la resta de negocis del sector i Espot ha defensat que es deixi llibertat als empresaris perquè l'executiu "creiem en la llibertat dels individus i en la responsabilitat del teixit productiu i s'ha de fer un vot de confiança".

Com l'oci nocturn

L’estudi observacional de l’oci nocturn, en el qual des de la seva reobertura a l’octubre no s’ha detectat cap positiu vinculat a l’activitat de les discoteques, està convencent el ministeri de Salut fins a tal punt que es planteja replicar el seu exemple en el sector de la restauració. El titular de la cartera sanitària, Joan Martínez Benazet, va afirmar ahir en la roda de premsa posterior a la comissió legislativa de Salut que seria una conseqüència lògica extrapolar el model basat a acreditar un estat de salut favorable –ja sigui a través del certificat Covid, una prova TMA o PCR realitzada les darreres 48 hores o un document que doni fe que s’ha passat la malaltia en els darrers sis mesos– per poder accedir a l’interior dels bars i restaurants sense la necessitat de dur la mascareta. “A l’oci nocturn s’entra demostrant que estàs vacunat o que no estàs infectat. Aquesta és la diferència respecte a altres locals on no es fa la comprovació”, va suggerir Benazet, caut a l’hora de donar a conèixer uns protocols que es presentaran aviat i que aspiren a ser “molt oberts i molt fàcils i homogenis”.

De totes maneres, resta encara definir amb el gabinet jurídic de l’executiu l’empara legal que comportaria la implementació d’aquest model, ja que quedaria als llimbs saber si la mesura de demanar el certificat Covid tindria caràcter obligatori o es deixaria al lliure criteri de cada restaurador. Així mateix, també és una incògnita la cobertura legislativa que podria tenir barrar el pas a algú que no disposés d’un certificat Covid –o de qualsevol prova serològica– o si es podria arribar a obligar-lo a dur la mascareta a l’interior del local.

En aquest sentit, des del sector es mostren a l’expectativa de veure quina decisió pren el Govern amb relació a l’ús de les mascaretes en espais interiors. En canvi, més consens genera entre els restauradors la demanda de suprimir la distància d’un metre i mig de seguretat entre taula i taula, que roman immutable des de ja fa un any i mig, per poder comptar amb més aforament a l’interior dels locals.

D’altra banda, el ministre de Salut va comentar que els protocols que es definiran per a la propera temporada a les estacions d’esquí seran “lleugers”, d’acord amb altres països de l’entorn. “Els camps de neu són a l’aire lliure i les mesures que hi ha d’haver han de ser molt poc preventives”, va sostenir Benazet abans de la reunió conjunta amb el ministeri de Turisme i els principals agents de la neu per comunicar els protocols. El que sí que va avançar és que la voluntat del Govern és que el protocol dels establiments de restauració a pistes sigui homogeni a qualsevol altre local del país.

ONZE POSITIUS EN LES DARRERES HORES

El nombre de contagiats per la Covid segueix a l’alça amb 11 positius diagnosticats des d’ahir, segons l’actualització de dades sanitàries feta pública pel Govern. El total de casos al Principat va ascendir ahir a 15.993 casos amb 87 actius, tres més dels que hi havia ahir, i les persones recuperades sumen 15.176, amb vuit altes en les últimes hores. La incidència als centres educatius es manté igual amb 15 aules en vigilància activa, de les quals dues estan en confinament total.

EL 0,64% DELS VACUNATS HAN NOTIFICAT EFECTES ADVERSOS

L’encarregada de farmacovigilància del SAAS, Carme Pallarès, va informar ahir a la tarda durant la comissió legislativa de Sanitat que, fins al 31 d’agost d’enguany, només el 0,64% de la població vacunada ha notificat efectes adversos un cop ha rebut l’administració del vaccí contra la Covid-19. Concretament, segons va detallar Pallarès, hi ha hagut 609 notificacions no greus motivades pel dolor de la injecció, la fatiga, el malestar general o el mal de cap, entre d’altres símptomes, i set notificacions greus. D’aquestes últimes, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va assegurar que només dues són directament atribuïbles a la vacuna pel desenvolupament de reaccions anafilàctiques. Els cinc altres casos greus, en què, segons Salut, no s’ha pogut demostrar la correlació amb la vacuna van ser una reacció neurològica, un infart cerebral, una hemorràgia cerebral i dues embòlies pulmonars. “Totes elles van evolucionar favorablement”, va comentar el ministre de Salut. Dels efectes adversos notificats, 189 corresponen a professionals de la salut i 426 a la població general, mentre que per gènere van prevaldre les dones (454) davant dels homes (162). Quant a la franja d’edat, les notificacions van ser majoritàriament de persones d’entre 50 i 64 anys, seguit de 65 a 74 anys. Per últim, Benazet va afirmar que Andorra ha posat a disposició del programa Covax un equip de vacunació de la Creu Roja “per aportar el nostre gra de sorra” en l’avenç de la vacunació dels països amb rendes més baixes.