La penúltima edició de la Fira del segle XX

La 42a edició de la Fira d’Andorra la Vella va donar ahir el tret de sortida a tres dies de dinamització comercial que l’any passat no es van poder celebrar a conseqüència de la pandèmia. La cònsol major de la capital, Conxita Marsol, va ser l’encarregada de tallar la cinta i donar per inaugurat el tradicional esdeveniment de tardor. “És una cita gairebé ineludible en el calendari d’Andorra. La Fira és més que un espai comercial, és un esdeveniment del país pel qual desfilem pràcticament tots i en aquests moments, amb tot el que ens ha passat, era i és especialment necessari tornar a retrobar-nos en aquest espai”, va reivindicar Marsol, que va preveure una assistència d’unes 80.000 persones durant aquest cap de setmana.

Dit això, la cònsol va posar èmfasi en la necessitat de “reinventar una mica en tots els aspectes” l’actual Fira, basada en el model d’intercanvis comercials del món de la ramaderia que la va veure néixer a la dècada dels vuitanta. “Fa uns 40 anys va evolucionar, es va transformar, fins convertir-se en aquest gran aparador on les empreses, institucions i associacions ens mostren el millor que tenen en aquest espai lúdic i de promoció. Ara bé, des del comú d’Andorra la Vella som molt conscients que aquesta fira ha d’evolucionar, s’ha de reinventar i s’ha d’adaptar a les noves modes i les noves tendències”, va discernir Marsol.

Cap al recinte multifuncional

El futur recinte multifuncional que s’ha d’ubicar davant de l’edifici administratiu de Govern, a l’aparcament on abans hi havia l’antiga plaça de braus, va estar en boca de Marsol durant el seu parlament. “Entenem que és l’espai que haurà d’acollir la Fira, però, és clar, en un altre format”, va apuntar. Tot i que les idees encara són molt incipients, la cònsol va deixar caure “canvis progressius” que impliquin una sectorització més profunda, activitats enfocades a generar experiències al visitant i amb una major duració. “Potser en diversos caps de setmana”, va comentar.

Des de l’executiu, el cap de Govern, Xavier Espot, va sumar-se als desitjos de la corporació tot i que va refredar les expectatives. “El multifuncional avança a bon ritme, el que passa és que és un projecte que té certa complexitat jurídica. Una part del terreny és cessió del comú, per tant propietat del comú, però l’altre està en mans d’uns particulars amb els quals el comú ja ha signat el contracte d’arrendament corresponent i el que falta és acabar de formalitzar la cessió gratuïta al Govern perquè durant un determinat nombre d’anys hi puguem bastir i utilitzar l’edifici multifuncional”, va incidir Espot.

En aquest sentit, el cap de Govern va avançar que l’objectiu és poder treure un plec de bases “integral” abans de final d’any, és a dir, que no només inclourà la redacció del projecte, sinó també la pròpia construcció. “A ningú se li escapa que aquest és un projecte complex, singular i diferent. No hi ha antecedents aquí, a Andorra, i ha d’estar molt ben travat perquè no hi hagi sorpreses de darrera hora en el camí”, va expressar. Així mateix, va preveure una durada mínima de dos anys “a partir que s’engegui el procés”. “L’edifici multifuncional no només ha de servir per acollir esdeveniments esportius, culturals i de lleure, sinó que ha de ser també un lloc adequat per fer la Fira i altres fires. A més, ens permetrà no hipotecar una zona de pàrquing molt important”, va ressenyar.

Bicicletes i producte agrícola

Una de les novetats a la Fira, per a Marsol “el canvi més important d’enguany”, és la presència d’un espai interactiu de la bicicleta, que portarà el nom de BiciLAB Andorra, i que ocuparà una superfície de 300 metres quadrats a l’interior del recinte. “Això és una petita mostra de la cessió de la família Riberaygua que ens serveix d’avançament del que inaugurarem la propera primavera. Serà un nou espai museístic però també una nova experiència turística per als visitants. Andorra la Vella té vocació de convertir-se en el centre de la bicicleta”, va manifestar.

Així mateix, la Fira dedica un espai als productors locals, en què es pot trobar des de carn d’Andorra fins a ratassia, tèxtil, artesania i mel i productes derivats de l’apicultura. Al respecte, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va apuntar que “tenim prop d’una trentena de productors que estan treballant aquí amb nosaltres i també han vingut productors de l’Arieja que ofereixen cooperació amb els productors d’aquí”. La ministra va destacar l’aposta del seu departament per les matèries primeres andorranes i per la certificació ecològica de les produccions. Va recordar, a més, que el ministeri ha aprovat un paquet d’ajudes per obtenir el segell ecològic.