La lentitud judicial costa 24.400 euros

Les casuístiques són diverses però el nexe comú és que l’Estat els haurà de reparar per l’anormal funcionament de la justícia, després que ho dictés el Tribunal Constitucional i que el ple del Tribunal Superior hagi fixat la indemnització un cop ha estudiat les demandes de les parts –afectats, fiscalia i Govern–. Són cinc causes diferents per les quals hauran de rebre una compensació que, entre tots, suma 24.400 euros. En tots els casos, inferior al que pretenien els afectats per la lentitud de la Batllia.

El primer cas suposa 3.600 euros a repartir entre els tres demandants, afectats del comís d’uns comptes bancaris que en una comissió rogatòria internacional l’Audiència Nacional espanyola ja havia demanat d’aixecar. Els intents perquè la Batllia respongués van acabar en silenci. Més de quinze mesos d’inactivitat judicial en relació a la seva demanda que ara es compensen amb 1.200 euros per a cadascun dels afectats.

Al segon perjudicat se li van obrir diligències prèvies per un presumpte blanqueig de diners juntament amb d’altres persones el 2011 i el 2017 la fiscalia sol·licitava a la Batllia que obrís aute de processament. L’afectat no hi estava inclòs en no haver-hi prou indicis contra ell i el 2019 va demanar l’arxivament de les mesures cautelars que afectaven al seu patrimoni, com ara el comís de dos cotxes d’alta gamma. Sense resposta, el gener d’aquest any va acudir al Constitucional, que li va donar la raó. I ara el ple del Superior ha xifrat el seu perjudici en 4.800 euros.

En la tercera causa, a l’afectat se l’estava investigant des del 2013 en una causa relacionada amb xantatge i obtenció de dades personals automatitzades. Hi va haver actuacions instructores regulars fins al 2015, tal i com recull l’escrit del ple del Tribunal Superior però fins a l’octubre del 2020 no hi haver una diligència per prendre-li declaració. A partir del 2020 també es van anar incorporant a la causa informes de la policia sobre les proves recollides en elements informàtics i telefònics intervinguts. Tot de proves que van anar amb retard “per manca d’efectius i excés de treball”, va justificar el cos d’ordre. Van ser cinc anys d’instrucció de la causa penal, durant els quals el perjudicat “va mantenir la seva situació d’investigat sense que es decidís ni el seu processament ni el sobreseïment de la causa contra ell” amb la qual cosa se li ha provocat un dany que el Superior ha valorat en 6.000 euros.

La quarta afectada va interposar una querella l’any 2015 contra l’exparella per impagament de la pensió alimentària de la filla. El 2020 va acudir al TC per la inactivitat de la secció d’instrucció de la Batllia. El Constitucional resolia el març d’aquest any que hi havia hagut “una absència absoluta d’activitat judicial per un període de 5 anys” quan la instrucció no era complexa. La indemnització també s’ha fixat en 6.000 euros.

I els darrers perjudicats que seran rescabalats són dos germans que també tenien embargat el compte bancari per una causa oberta contra ells i que han de rebre 2.000 euros cadascun.

A L’ALTRE COSTAT

La CASS aspirava a rebre prop de 144.000 euros per deutes prescrits a causa de la poca diligència judicial, argumentava. Però el Superior l’hi denega perquè sosté que el problema és que els deutors no tenien mitjans per pagar.